Ria Formosa, dies d’aventura, llegendes i poesia a l’Algarve (Portugal), passant per Sevilla
Estiu 2023
Novament hem decidit comptar amb l’experiència, assessorament i gestió de l’agència Tarannà, viajes con sentido per una part d’aquest viatge.
SEVILLA
La primera part del notre trajecte de 10 dies comença a Sevilla, on hi arribem amb AVE des de Lleida (6 hores aproximadament, amb trasbord a l’estació d’Atocha de Madrid). Ens allotgem a l’hotel Catalonia Giralda, a només 10 minuts de l’estació de Santa Justa de Sevilla (bus 21), on podem gaudir d’una agradable piscina tipus spa en les hores de més calor (que per sort no ha estat excessiva).
A Sevilla hi passem dos dies, suficients per fer-nos una idea de la ciutat i per visitar sense presses els highlights de la ciutat. És una ciutat molt millor de com la recordava; l’allotjament és prou cèntric, al costat del barri de Santa Cruz, i podem accedir al centre caminant. Visitem la Catedral i pugem a la Giralda, passem per la plaça del Cabildo, anem a la Torre del Oro i al Costurero de la Reina (on hi ha un punt d’informació turística), fem un tour en vaixell pel Guadalquivir amb Cruceros Torre del Oro, donem una volta pel barri de Triana i el seu mercat.
Mirador de Las Setas.
ISLA CRISTINA
A les 5 de la tarda del dissabte ens recullen a l’estació de Santa Justa l’Enrique i la Sara1, que seran juntament amb el Luís, la Sara2 i el Jordi els nostres guies (des del punt de vista de la biologia, la història, la sociologia…) de Faro del Sur durant aquests dies. N’em quedat encantats, si els dies s’aprofiten, val la pena matinar. Ho hem considerat gairebé un slow travel, donat el ritme i la dificultat de les sortides, que ha estat baix, i per la qual cosa hem pogut gaudir de la diversitat de paisatges (dunes, aigües cristal·lines, gèlides, turqueses, penya-segats, maresmes…) al ritme de les marees, i la gastronomia que ens ofereix aquesta regió. Una tastet de l’Algarve suau i agradable.
Aquest cop ens hem decidit per fer vacances en grup: Antonio, Ángel, Chavi, Eneko, Fernando, Elena, Jorge, Jose, Marcos, María, Oscar i les nostres apanyades companyes d’apartament: Mònica, Elma i Rosi.
En aquesta localitat pesquera hi tenim els apartaments, vora el port, que seran el campament base del nostre viatge. Fundada per pescadors catalans (de Mataró) és avui el segon port més important d’Espanya, compta amb dues llotges: una de peix i una de marisc. Va néixer un 1 de novembre del 1755 a causa del conegut terratrèmol de Lisboa; el terratrèmol va provocar un tsunami que va comportar la formació d’Illa Cristina.
Illa Cristina està situada al litoral occidental de Huelva i té uns orígens força recents, al segle XVIII, quan uns pescadors catalans i llevantins es van assentar per explotar els caladors de sardina i de tonyina, assaonar el peix i extreure la sal. Aquests pescadors es van assentar a la zona de la llotja, coneguda com a La Higuerita (La Figuereta). El desenvolupament econòmic de l’illa sempre ha anat lligat a la pesca i les activitats que se’n deriven, com la salaó i la conserva; un dels usos tradicionals de les maresmes era l’explotació salinera, que dotava a les factories de salaó (matèria primera que s’utilitzava per a les conserves de peix).
El port de la localitat és un dels primers en quant a nombre de captures de gamba, verat, sardines, llangostins i llenguado. Destaca l’atractiu del paisatge de dunes, salines, maresmes i del port pesquer. Hi trobem repartides arreu de la ciutat rajoles decorades amb versos de poetes locals, com el següent dedicat a les dones estibadores:
A la mujer estibadora
Mujer trabajadora de mi Isla Cristina
que en horas muy tempranas estibas la sardina,
orgullo debe ser para ti este trabajo tuyo en el almacén.
Y al que te ofenda, mirando “pa otro lao”
que sepa: es el producto de tu trabajo “honrao”·
Manuel Cabot, carnaval 1978.
Una de les millors maneres de gaudir d’aquesta vil·la, si el vent ho permet, és fent una excursió en caiac per les maresmes. Malauradament el vent no ens permeté gaudir d’aquest ecosistema en la seva plenitut, ni arribar a la desembocadura, però va valer la pena intentar-ho. Al final de la maresma de la ria Carreras, passant el pont de fusta que creua el final de les maresmes, arribem a la Punta de la Gaviota. Caminant vora la platja cap a l’est hi trobem les platges de la Gaviota i Playa Central. Vora els apartaments, a la ría, hi teníem la platja Punta del Caimán.
Isla Cristina ens va sorprendre per les seves platges; al capvespre, quan baixa la marea, et pots endisar al mar i tenir unes vistes encara més sorprenents. I vam tenir la sort de viure una de les marees vives més fortes de l’any que, intensificada amb la superlluna del dia 1 d’agost… espectaculars jocs de colors, llums i contrastos.
Es diu que a Isla Cristina es pot gaudir dels millors capvespres del món, i ho hem pogut comprovar. De fet, al llarg del passeig es pot seguir la ruta Atardeceres isleños, amb poemes d’autors i autores locals. De fet, es diu que va ser lloc d’inspiració per a grans poetes com Rafael Alberti, Luis Cernuda, i Juan Ramón Jiménez entre altres.
Vuela un ave y con sus alas difumina
en el cielo, el suave rojo del celaje,
y una brisa anaranjada rompe el traje
rojo y grana de tu mar, Isla Cristina.
Cinta Rodríguez (en Atardeceres Isleños).
ALGARVE
L’Algarve és una regió del sud de Portugal coneguda pel seu clima benigne, llargues platges, penya-segats, pesca i agricultura. Literalment, Algarve significa “a l’oest de l’al-Andalus”. Amb la conquesta musulmana, l’Algarve va formar part de Garb al-Andalus (la regió occidental de l’al-Andalus).
ALCOUTIM I SANLUCAR DE GUADIANA
Seguint un tram del GR-114, el Camí Natural del Guadiana (que té un total de 1004 km entre Albacete i Huelva), arribem a la localitat de Sanlúcar de Guadiana. Fem un recorregut al voltant del riu entre canyars, atzavares, garrofers, alzines i ullastres. A banda i banda del riu hi podem observar els castells de cada localitat. A Sanlucar de Guadiana ens hi esperen LimiteZero, que ens acompanyaran en l’experiència de creuar el riu Guadiana per arribar en tirolina a Portugal que a una velocitat de 80 km/h, és la primera i única tirolina transfronterera del món.
El riu Guadiana fa frontera natural entre Espanya i Portugal. El contraban va ser una característica entre les poblacions de Sanlucar de Guadiana i Alcoutim. Val la pena aturar-se a les platges fluvials que hi ha a ambdòs bandes del riu. Per creuar-lo, a més a més de la tirolina hi ha unes barques que surten cada 15 minuts.
Petites accions poètiques al llarg del GR-114.
OLHAO I CULATRA
El Parc natural de Ría Formosa està format per un laberint d’illes i canals al llarg d‘uns 60 km del litoral, un paisatge d‘aigua i sorra que canvia amb els temporals. El formen part una gran diversitat d’hàbitats naturals, com illes, dunes, salines, maresmes, llacunes d’aigua dolça i aigua salada… Hi trobem 5 illes: Barreta, Culatra, Armona, Tavira i Cabanas.
Al pintoresc centre d‘Olhão, d’aires nord-africans, hi podem veure diversos murals que representen la tradicional vida de la indústria conservera. Les façanes de les cases tenen caràcter propi, i les formes cúbiques que hi dominen van fer que se la conegui com a “vil·la cubista”. A l’antic mercat hi comença la ruta de les llegendes d‘Olhão. Moltes de les llegendes de l’Algarve tenen relació amb la proesència musulmana en el territori.
L’escultura representa Floripes, que marca el límit entre el barri de Llevant i el barri de Barreta.
La llegenda de Floripes, una de les més suggerents de l’Algarve, relata la història d’una dona que apareixia a les nits vestida de blanc a Molí Mareal del Sobrado. Una nit se li va aparèixer a Julião, un jove de la localitat i li va explicar que era una mora encantada esperava el retorn del seu pare, fugit al seu país després de l’arribada dels cristians. La dama li va explicar que el pare va haver de sortir davant la persecució cristiana sense poder avisar-la, i que el seu estimat va tornar a buscar-la, però el vaixell va anar a la deriva i va acabar ofegant-se. Aleshores, el pare, davant la impossibilitat que la seva filla tornés, la va deixar aquí encantada. La tradició popular assegura que la jove apareix a les nits, desafia als homes a creuar la ria amb una espelma encesa a canvi del seu amor, el seu matrimoni i el seu regne. I els que ho intenten acaben sota les aigües. Floripes és un dels símbols de la identitat d’Olhão.
Altres lendas (llegendes) de la vil·la són: Lenda do Marim, Lenda do Mouro Encantado, Lenda do Menino de Olhos grandes, i Lenda do Arraúl.
Vam partir en ferri des de la ciutat d‘Olhão, una ciutat pesquera que és el punt des del qual es pot recórrer tota la ria en vaixell en direcció a Ilha do Farol, i vam passar el matí per la platja de l’Illa de Culatra fins a migdia; vora el restaurant vam poder veure com eren les típiques cases tradicionals dels pescadors que inicialment es van assentar a l’illa, força diferents de les que s’estan rehabilitant actualment. Després d’aprendre algunes tècniques de pesca tradicionas, la tornada la vam fer amb les llanxes de Taxi Culatra.
ALGARVE, LA RUTA DE LES 7 VALLS
Aquesta va ser l’excursió “estrella”. Comencem la ruta des del far Alfanzina, al Cap de São Vicente (prop de Sagres), l‘anomenat Finisterre del sud-oest de la península ibèrica. Es tracta d‘un punt geo-estratègic des de fa segles, data del 1846, i té una torre de 28 m d‘altura que projecta una llum que arriba gairebé als 60 km. Sembla que al segle XVI hi havia un convent de franciscans des del qual els monjos avisaven a les tripulacions amb fogueres. Al voltant hi creix un bosc de pi d’Alep, un dels pocs arbres que colonitza aquests terrenys pedregosos i àrids. Els pinars actuen com una illa ecològica per a diverses espècies d’aus.
Ens aturem a esmorzar a la Praia do Carvalho, a la qual s’hi accedeix mitjançant un túnel excavat a la roca calcària (al llarg del camí podem observar petxines incrustades a la roca).
Des del far fins a la platja d’Abandeira (on acabem la nostra ruta) els penya-segats d‘aquesta zona arriben als 60 m d‘altura. Els romans van anomenar a aquesta zona „Promontorium Sacrum“ (d’aquí deriva el nom de Sagres) perquè els va impressionar. Al llarg d‘uns gairebé 7 km, passem per sobre dels penya-segats, Benagil (des d‘on pugem a una barca per veure les cales principals entre un mar de caiacs, la cara més terrible del turisme de masses amb què hem topat, almenys esperem que serveixi per reflexionar sobre aquest model tan poc sostenible), i finalment arribem a la platja d‘Abandeira on ens banyem en aigües gèlides.
ALGARVE: CACELA VELHA I TAVIRA
Són dues de les ciutats més boniques de la regió, ja a l‘extrem del Parc Natural. Cacela Velha és un poble pintoresc, de pescadors, que té una fortificació del segle XVII i des de la qual podem veure el mar i la platja amb unes vistes espectaculars, tal com va definir la poetesa Sophia de Mello:
A conquista de Cacela As praças fortes foram conquistadas Por seu poder e foram sitiadas As cidades do mar pela riqueza Porém Cacela Foi desejada só pela beleza. — Les fortaleses foren conquerides Pel seu poder i foren assetjades Les ciutats del mar per la seva riquesa Però Cacela Fou desitjada només per la seva bellesa.
Sophia de Mello Breyner Andresen Escriptora i poetessa portuguesa (1919-2004)
I és que Cacela Velha, com Isla Cristina, va ser també lloc d’inspiració de grans poetes, contemporanis com Sophia de Mello, i més antics com Ibn Darraj al-Qastalli, que va escriure:
Quando a aurora chega, dorme e guarda como avaro o seu perfume, Quando cai la noite, espalha-o e exalta-o.
Ibn Darraj al-Qastallli (nascut a Cacela al s. X, poeta oficial de la cort d’Almansor a Córdoba)
La vida d’aquesta antiga fortalesa Cacela Velha gira entorn d’una plaça central, i és considerada una de les joies amagades; es diu que si una cosa té d’especial, és que tots els camins et condueixen a la mar.
Seguint cap a l’oest trobem la ciutat de Tavira, d’origen musulmà i amb una economia basada en l’agricultura i la pesca. En aquesta regió el turisme encara no és tan massificat com en altres zones. Se l’anomena “Ciutat de les 22 esglésies” (tot i que en va arribar a tenir fins a 37). Des del capdamunt de la torre octogonal del Castelo medieval es poden veure les teulades “de tisora” o “a quatre aigües” típiques de la localitat.
El riu Gilão, o Séqua, és un riu que canvia de nom depenent del costat cap a on es miri des del pont antic Ponte Romana de Tavira. Segons la llegenda, dos amants (una princesa mora i un cavaller cristià) es trobaven d’amagat al pont; quan foren descoberts pel pare d’ella, cadascú es va llançar a una banda diferent del riu, per això a una banda adopta el nom de Séqua, i a l’altra de Gilão. Tavira fou àrab fins al segle XIII. A la Praia do Barril, a l’Illa de Tavira, s’hi pot accedir en ferri o bé en trenet, és considerada una de les millors de Portugal. A la Praia do Barril hi ha diversos restaurants i serveis, i un curiós cementiri d’ancles.
Viatge a Portugal “La fi d‘un viatge és l‘inici d‘un altre”
José Saramago, escriptor portuguès (1922-2010), Premi Nobel de Literatura (1998).
La Mala Brunch. breakfast – brunch sevilla – organic food – love. Simplement ens ha encantat aquest lloc, per l’espai, i per trobar un brunch complet amb dolç i salat per llepar-se els dits!
Restaurante Doña Encarna. Just davant de Las Setas, ens va encantar i sorprendre la cuina d’aquest restaurant, especialment l’alvocat brasejat amb daus de tonyina roja trufada i el cheesecake.
RESTAURANTS A L’ALGARVE:
O Camané, a Alcoutim. Especialitats portugueses: Bacalhau grelhado com couve salteada e batata na grelha; i Tranche de atum à algarvia com batata frita.
MarAmais, a Culatra. Un xiringuito de platja molt acollidor.
Marretas, a Culatra. Especialitats portugueses. Ambient familiar, cuina tradicional que inclou feishoada, bona relació qualitat-preu.
Bar O Pirata. Pizzeria artesana sobre el penya-segat de la Praia Albandeira. Amanides i pizzes espectaculars, amb base molt fina.
Delícia de Olhão. Hi parem a fer el cafè per la tarda; una cafeteria, restaurant i pastisseria amb les especialitats dolces de Portugal: ens quedem amb els pastissets de Betlem i els bolos d’arròs.
RESTAURANTS A ISLA CRISTINA:
La Sal. El millor restaurant de tapes i amb el millor servei que vam trobar, i vam repetir!
Bar Verbena Casa Manino. Va ser la nostra porta d’entrada gastronòmica a Isla Cristina. Sardines a la brasa, coquines, tonyina… tot deliciós!
Si algun dia aneu a Isla Cristina, NO US PODEU PERDRE:
Faro del Sur: els nostres guies i acompanyants aquests dies. Bona organització i predisposició. Oferixen viatges d’aventura a l’Algarve, Andalusia, Islàndia, Açores, diverses rutes en veler i activitats d’un dia.
Las Salinas del alemán: s’hi pot gaudir d’un bany de magnesi o bé de fangs, i també hi ofereixen visites guiades.
Ficolumé és un negoci familiar de conserves amb una petita museïtzació on es pot apreciar el procés tradicional de la salaó.
mom & miles 