Escapada a Monnatura Pirineus (les planes de Son)

En aquest post dediquem 5 estrelles al Mónnatura Pirineus, on hem tingut l’oportunitat de passar quatre dies ben intensos, amb moltes activitats i bona companyia. Molt especialment felicitem els educadors ambientals del centre per la seva tasca.

De pujada parem a fer un mos a l’Escalarre Rock Cafè de Sort. En arribar vam assistir a un taller de pintura al tremp, com la feien en l’època del Romànic. Vam aprendre la diferència entre pintura al fresc i pintura al tremp d’ou, i vam elaborar els nostres quadres. Al vespre vam assistir al Planetari i vam fer observació del cel nocturn de desembre, i vam poder veure de molt a prop els cràters, continents i oceans de la lluna, aixi com la nebulosa d’Orió. Vam escoltar històries de la Grècia antiga, i altres de l’estany Negre i l’estrella Polar.

El divendres al matí vam visitar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i vam aprendre com era la vida a la Casa Gassia antigament. Seguidament vam prendre part d’una gimcana que ens va fer recorrer els carrers d’Esterri buscant picaportes ben curiosos. Per la tarda descansem perquè al vespre ens espera un monjo ben curiós que ens explicarà històries dels minairons. Si en voleu llegir alguna història, les trobareu en aquest enllaç.

L’endemà vam pujar a l’Estany de Ratera, des del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. Hem observat les pedres (granits i roques sedimentàries), zones d’allaus i rastres d’animals (llebres).

També hi hem estat buscant bedolls amb marques rectangulars, l’escorça dels quals s’empra per a fer beçulles, uns utensilis emprats per pastors per a beure aigua de les fonts o rierols, també permetia escalfar-hi líquids, i el més important, permetia que els pastors no necessitessin carregar altres utensilis més pesats i voluminosos.

Per la tarda participem en un taller de rastres de la fauna dels Pirineus. Aprenem a distingir femtes, banyes i cornamentes, i rastres d’aliments a partir d’una clau dicotòmica (esquemes de classificació dels éssers vius). També aprenem a diferenciar les plomes d’un Duc (au nocturna i caçadora; amb plomes “silencioses”) de les d’un trencalòs (au diürna i no caçadora; no inverteix recursos en unes “plomes silencioses” perquè no li fa falta). Per acabar, ens enduem una empremta de cèrvol en fang.

Aquest taller, juntament amb el visionat de la pel·lícula de dibuixos El lince perdido (sobre el perill d’extinció del linx ibèric) de  ens ofereix una introducció a l’activitat del darrer dia: Visita al centre de fauna de Monnatura. Allí hi coneixem els protagonistes: El gat fer, Nicàsia. El teixó: Xato. Una parella de trencalòs: Roc i Àneu. Una fagina: Manolo. Una guineu molt fotogènica: la Tini. Una geneta (gat mesquer), el Milo. Una parella de ducs. Una parella de linx (dels dos només podem veure la femella). Una parella de gall fer. Hem après moltíssim sobre aquests animals, i n’hem conegut les diferències (entre la fagina i la marta; i entre el mascle i la femella de galls fers); hem conegut el concepte de fecundació diferida d’algunes espècies com la marta; hem sabut que en el regne animal, en les espècies monògames les femelles acostumen a ser més grans que els mascles; i sobretot hem après el concepte d’imprinting (impressió en català; impronta en castellà), en referència als “animals que han rebut una impressió de l’espècie humana”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per ampliar en els continguts, us recomanem visitar el bloc de Monnatura Pirineus, i seguir els enllaços proposats. I si us heu quedat amb ganes de saber més, ja sabeu cap on anar.

Us deixem amb la pel·lícula El lince perdido:

Anuncis

Texel

QUÈ HI PODEM FER? 

Texel va ser una de les millors visites que vam fer al llarg de la nostra estada. Va valer la pena fer tot un seguit de combinacions de trens, autobusos i ferris per gaudir dels paisatges naturals que ens ofereix l’illa més gran i occidental de les illes frisones. Dos dies a Texel donen molt de si amb una bona organització. Vam arribar entorn de les 11:00, vam llogar una bicicleta a l’alberg, i vam anar a visitar el centre de recuperació de fauna marina Ecomare. Situat al Parc nacional de les dunes de Texel (per on es poden fer petites rutes a peu adaptades per als més petits), Ecomare és descrit com un museu de la natura, santuari de foques i ocells i aquari marí. Es poden observar foques, lleons marins i marsopes des de molt a prop dins de les seves piscines. També hi ha un espai on es pot apreciar la fauna marina. Hi ha alguns espais de joc i un laboratori on els nens poden utilitzar microscopis per a conèixer els diferents tipus de roques i minerals amb més detall. El centre d’interpretació de la fauna és impressionant i adaptat al públic familiar i infantil. S’hi poden veure esquelets de balena, conèixer les mides dels taurons, i prendre consciència dels perills que amenacen els ecosistemes marins. Una visita a Ecomare pot durar tranquil·lament 4 hores, us ho podeu prendre amb calma. A dos minuts en bicicleta hi ha una llarga platja on es pot acabar de passar el dia abans de tornar a l’alberg (den Burg).

El segon dia ens haríem pogut decidir per un passeig en barca que ens hauria apropat a veure les foques en el seu entorn natural (la informació la donen a l’alberg). Però semblava que no faria gaire bon temps, per la qual cosa ens vam decidir per demanar un taxi/bus que ens portés al far de Vuurtoren, a la part nord de l’illa. Es pot accedir fàcilment al far i pujar les seves 153 escales que et situen a 47 metres d’altura, i des d’on en els dies clars es poden apreciar les altres illes frisones. Vam passar el matí a la zona passejant i jugant per la platja. L’entorn mereix la pena el viatge.

ON ENS ALLOTGEM?
  • A l’alberg Stay okay. És una cadena d’albergs arrey d’Holanda, si s’està al cas es poden agafar ofertes al vol.

Haarlem i el seu entorn

HAARLEM I VOLTANTS AMB NENS
  1. 16/07/2016. El primer dia anem al centre a conèixer la ciutat de Haarlem, on ens allotjarem tot l’estiu. La veritat és que resulta una visita força recomanable per passar-hi el dia. Ens dirigim al De Aadrian, un dels molins més grans d’Holanda i hi fem una visita guiada. És un molí de farina. A Holanda hi ha diferents tipus de molins: de gra, per serrar fusta i per drenar les aigües… Ens comenten que molts dels invents holandesos sobre els molins, de fet, no són holandesos; alguns, fins i tot eren dels Romans, i els holandesos van “aplicar” aquests invents a les seves necessitats, i molt especialment als molins (tot i que els agradi dir que ho van inventar ells). Fem la visita en anglès amb un grup d’americans. El nen serà el responsable d’accionar les maquetes que hi tenen a dins i d’ajudar al moliner; la visita és força ràpida, gens pesada de dades i gens forçada. El millor moment és quan pugem a la terraça del molí i podem veure la grandiositat de les aspes: 12 metres! Des de baix, resulta pràcticament impossible adonar-se que l’alçada de la base (aquest molí està construït sobre el que abans era un torreó de les muralles antigues de la ciutat) és igual que la llargada de les aspes. Des de dalt ho podem apreciar millor. Per la tarda, podrem veure com aturen el molí i un grup de turistes munta les teles de les aspes.
  2. 17/07/2016. El segon dia ens calcem la bicicleta i fem ruta cap Santpoort Zuid, a visitar l’antic castell Brederode (s. XIII) hi hi passem dues hores ben bones. L’entrada d’adult val 3 €, el nen no paga (tot i que al web hi diu que l’entrada infantil és 1€). És un lloc agradable per prendre-hi un cafè o fer un pic-nic, els nens juguen i es poden disfressar de cavallers i princeses (ah! enmig de les disfresses de princesa, s’hi ha colat un vestit de sevillana, també!). En sortir, agafem el camí cap a Santpoort Nord i,  just davant de l’estació de tren, hi trobem el parc infantil Speeltuin Santpoort, on dinem i hi passem el que queda de dia. L’entrada a aquest parc val 0.70 € per persona, és un recinte tancat, amb multitud d’estructures de joc, tirolines, castells, cavalls, cotxes, sorrals, circuits, i tobogans. Hi ha servei de bar i és un lloc ideal per passar les tardes (13:30-17:30).
  3. 18/07/2016. Avui ens dirigim al parc natural Spaarnwoude, on s’hi pot realitzar tot un seguit d’activitats en la natura a l’aire lliure. D’entrada, hi ha parcs infantils (gratuïts) i una zona de joc on els més petits poden aprendre tot allò relacionat amb el món de la granja a través de jocs interactius, puzzles, maquetes, i reconstruccions. Hi destaquen els espais dedicats a les abelles i les vaques. Després de la visita, comencem una ruta de 7,5 km pels boscos de Spaarnwoude, i en acabar anem a banyar-nos a Westerbroekplas, una petita platja urbana on s’ofereixen diverses activitats aquàtiques (barca, surf…).
  4. 20/07/2016. Dia llarg d’excursió en bicicleta al parc nacional de Zuid-Kennemerland. Comencem la ruta al centre de visitants, i tot seguit ens dirigim a un dels llacs on està permès banyar-s’hi: Het Wed; més tard anirem a l’altre llac, Oosterplas, on també està permès. Hi ha moltes famílies i nens que estan de colònies o fan activitats. Hi ha unes rutes específiques per anar-hi en bicicleta (la ruta que l’encercla és de 28 km, i es pot ampliar 20 km al nord i 15 al sud), alguns dels quals menen a les platges; la resta de camins són per seguir a peu. Des del centre de visitants hi ha una ruta que condueix al punt d’observació de l’àrea protegida Het Kraansvlak, on es poden observar (amb sort) com pasturen els bisonts europeus; , un projecte de protecció dels bisonts endegat el 2007 ha permès que els bisonts hi visquin en condicions naturals sense alimentació suplementària. El projecte es pot consultar al web Wisenten.nl i es pot veure en tot moment on es troben els bisonts gràcies a un sistema GPS. Al vespre, encara ens queden forces per anar al centre de Haarlem a menjar unes patat amb ketchup. 
  5. 23/07/2016. Haarlemse Hofje. Hi ha una ruta pel centre que segueix patis ajardinats de Haarlem. És una bona opció si es fa un passeig pel centre de la ciutat i si es té la sort que estiguin oberts. No estan senyalitzats, és aconsellable portar
  6. 29/07/2016. Avui plou. El pla és passar el dia a cobert i ens dirigim a Ijmuiden.Passem el dia a Zwembad de Heerenduinen, un petit parc aquàtic amb piscines i jocs d’aigua per als més petits. Hi ha piscina olímpica (25m) amb trampolins, piscines per a bebès, fonts sortidors, porteries per a jugar a waterpolo, un tobogan, i zones de spa. Hi ha servei de cafeteria a la zona de piscines, i bar-restaurant. També hi ha una zona de piscines a l’exterior. Però preferim no arriscar-nos a agafar un refredat.

 

EM MENJO HAARLEM!
  • Meneer Paprika. El nostre favorit: Cafè, joguines i un fotimer de jocs per passar-hi el dia. Un dels llocs més adequats per prendre entrepans (Tosti’s per als petits i Brodjes per als més grans), sopes, amanides o un cafè (Koffie) amb una deliciosa Taart d’ametlles. Va esdevenir el nostre refugi les estones de pluja i els dies que ens quedàvem a descanasar al centre de Haarlem. L’únic inconvenient: la cafeteria i zona de jocs tanca a les 17:00; la botiga de joguines a les 18:00; l’adaptació als horaris comercials ha estat un xic difícil.
  • Les millors hamburgueses ecològiques les vam trobar a Jetties. Evidentment ens vam decantar per la seva “Jetties’ Burger”i una “Mini-burger met frietjes”. Vam repetir.
  • Tante Sientje. Les darreres setmanes vam descobrir aquest local tan acollidor. I si l’haguéssim descobert abans, probablement hi hauríem anat més dies a dinar. Ens van encantar les seves amanides i les Kindertosti’s.
  • Al Grote Markt hi trobem tot de parades de mercat amb flors, formatges, roba, peix… Les parades de flors estan plenes de gent que en compra. Dinem a l’hamburgueseria Thrill Grill, amb un menú per a nens força variat, terrassa, i preus entorn dels 10 € per menú.
  • Paperines de patates fregides en qualsevol dels friethuis de la ciutat, entorn del Grote Markt: Friethuis de Vlamink. Les millors de Haarlem les vam trobar ben a prop de casa: Snackbar Jansen Hendrik.
  • Pippa’s és un espai similar a Meneer Paprika, acollidor i amb zona de jocs per als menuts. Situat just davant de l’estació central, i amb uns horaris més amplis que l’anterior. El local és força més gran, per tant, no el vam trobar tan acollidor i potser les joguines eren més adaptades per a infants més menuts.

Àmsterdam child-friendly

LES NOSTRES ESCAPADES A ÀMSTERDAM

Una gran capital com Àmsterdam dóna molt de si, i amb nens, el mer fet d’haver de canviar diverses vegades de vehicle (tren, bus, tramvia, ferri…), ja és tota una aventura. Intentarem anar almenys una vegada a la setmana a Àmsterdam (en tren, a 15 minuts del centre de Haarlem). El primer dia vaig adquirir al I Amsterdam Visitors Centre (just davant de l’estació central, amb un personal molt atent i gezellig) una guia d’Àmsterdam amb nens: Kids’ Compass Amsterdam, i realment valen la pena els consells que hi donen; per molta informació que busquem a internet, aquesta està concretament encarada a moure’s per la ciutat amb canalla, fet pel qual facilita els desplaçaments i planificació.

kids-compass-amsterdam

  1. 19/07/2016. El primer dia que anem a Àmsterdam no ens moven del NEMO Science Museum, un museu dels i per als nens (i no tant nens). L’edifici és obra de Renzo Piano. En les seves 4 plantes, no deixen d’impresionar-nos els models i ginys de tota mena per explicar els fenómens de les ciències de la vida, la tecnologia, els elements del cosmos, o l’energia. Hi ha diverses activitats preparades per als més menuts, com una gran reacció en cadena (espectacle teatralitzat), o un espai familiar on es pot construir cotxes, brúixoles o circuits elèctrics, sempre acompanyats del personal del museu. Hi vam estar 7 hores. També vam gaudir d’una bona estona de relax a la terrassa, des d’on es tenen unes grans vistes sobre la ciutat d’Àmsterdam. A la terrassa hi ha unes fonts on els menuts es poden banyar (els adults tampoc se n’estan de posar els peus a l’aigua), i també es pot posar a prova els elements en l’exposició Energetica.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  2. 22/07/2016. Avui és un dia llarg. Ens dirigim a Zaanse Schans, poble al marge del riu Zaan; els  primers molins daten de principis del segle XVII, gràcies a la riquesa que generaven el comerç i la pesca; avui, només en resten 13. La millor combinació és des de l’estació central d’Àmsterdam, agafar el bus 391 (hi ha altres busos, com el 891 i trens que van a Zaanse, però aquest us deixa directament a l’Openluchtmuseum de Zaanse Schans, la resta us deixa més lluny; utilizem l’aplicació 9292, però val la pena preguntar). És un poblet amb molt encant i plagat de turistes asiàtics. Podeu passar el matí pujant als molins, entrant a les botigues dels artesans (que estan més que res orientades al gran turisme de masses), es poden fer rutes a peu, en bici, en barca i fins i tot us hi podeu allotjar. No fa falta adquirir la Zaanse Schans Card que ofereixen (15€ adults i 10€ nens) si només teniu intenció d’entrar a un molí o dos, ja que per exemple es pot accedir a altres cases dels artesans (esclops i formatge). Visitem el Vermolen De Kat, actualment l’únic del món dedicat als pigments, i és d’agrair que ens ofereixin un fulletó amb la informació en català. Aquest molí elaborava els pigments de color; a partir del segle XVII es necessiten tintures tropicals per tenyr els teixits, i a partir del XVIII per preparar colors per als pintors, que aconseguien la pintura tot barrejant els pigmens amb oli de lli. Des de fa uns 10 anys s’ha recuperat i s’hi tornen a produir i vendre pigments. Dinem i tornem a Àmsterdam per visitar el Van Gogh Museum. Després de la cua per adquirir les entrades (uns 30 minuts; val la pena dir que els divendres està obert fins a les 10 pm, i ens van aconsellar que era un bon dia per visitar-lo per la tarda, encara que vam haver d’esperar una bona estona. Al museu hi fem una activitat per als més menuts, consistent a una cacera dels tresor, en la qual cal que vagin buscant cal  un cop completat els regalen un detall. La cacera consisteix a cercar obres de l’artista i seguir unes pistes, completar les respostes i fer el recorregut proposat. Després, tenim l’oportunitat de visitat l’exposició On the Verge of Insanity, sobre els 18 darrers mesos de la vida de Van Gogh. En sortir, ens quedem al Museumplein i descansem (no gaire) una estona. Tornem a Haarlem ben cansats.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  3. Àmsterdam Nord.

 

El Delta en família

El Delta de l’Ebre és un dels destins que ens agradaria repetir de tant en tant. La nostra estada va ser de 5 dies a Poblenou del Delta, i ens vam allotjar a Cal Gassó, una casa típica del Delta, amb pati interior, molt acollidora i que presta a desconnectar. Tal com la presenten, un destí de benestar al Delta. Molt recomanable. Hi vaig anar sense càmera de fotos. Només en vaig fer unes quantes amb el mòbil. De dia, ens endueiem els entrepans fets de casa i aigua, i menjàvem alguna tapa o gelat als txiringuitos. Al vespre, anàvem a sopar a algun restaurant. La nostra proposta és la següent:

  • DIA 1. Arribada a migdia i dinar. Tarda a la platja del Trabucador.
  • DIA 2. Lloguem una bicicleta i visitem Monnatura Delta; ens acompanya i guia el Ramón; ens ensenya les salines, a observar ocells, i al final de la visita ens ensenya a “perxar”. Tota una aventura per grans i petits. En sortir, anem a la platja i dinem a l’Eucaliptus. En acabar, tornem cap a la Llacuna de la Tancada i, enmig dels arrossars, anem seguint la ruta fins a la Caseta de Fusta, i al restaurant l’Estany ens hi aturem a prendre un gelat i descansar una estona. Després, tornem a Poblenou del Delta. Pel camí, ens hem anat aturant als miradors per observar la fauna i el paisatge del Delta.

    2015-08-22 20.30.14

    Mirador de La Tancada.

  • DIA 3. Al matí ens vam dirigir a la Reserva del Riet Vell,i vam aprendre com s’elaborava l’arròs artesanalment. També vam poder observar les aus i els flamencs de més a prop que des d’altres parts del Delta. Gairebé a tocar. Vam dinar també a l’Eucaliptus, i per la tarda vam fer una altra passejada llarga. Vam decidir anar a la Punta de la Banya, fins al mirador, xino xano caminant per la platja. S’hi veuen les salines i la reserva natural de la Banya, on crien els flamencs.

 

  • DIA 4. Ens vam dirigir al Parc Natural del Delta, a la part de la Gola de Migjorn. Vam pujar al mirador, el més alt del Delta, i vam dinar al txiringuito. A la tarda vam optar per anar a Sant Carles de la Ràpita i seguir tot el passeig marítim, des de l’oficina de turisme que es troba a l’estació nàutica, fins al far, i tornar. Vam aprofitar a sopar i tornar cap a Cal Gassó a fer les maletes i aprofitar tot l’endemà.
2015-08-23 20.31.28

Sant Carles de la Ràpita.

  • DIA 5. Esmorzar i retirada; abans, però, aprofitarem el dia i no marxarem sense provar una bona paella! Al matí hem fet una caminada fins al Garxal i el Far Vell, o Far de Buda. Deixem el cotxe al càmping l’Aube, i anem caminant fins al mirador (zigurat) de la desembocadura de l’Ebre. Val la pena arribar-s’hi per les vistes. Dinem en un restaurant de l’urbanització Riumar; com que anem en horari infantil, no tenim problemes per trobar taula. Després de la migdiada, intentem enfilar cap al far de la Punta del Fangar. El vam tenir a tocar però el cansament ens va poder. El deixem per a la pròxima vegada que vinguem.
QUÈ ENS HA QUEDAT PENDENT?

Per descomptat, arribar al far de la Punta del Fangar. La pròxima vegada no fallarem!

 

ALTRES ENLLAÇOS ÚTILS SOBRE EL DELTA:

 

De Copenhaguen… a Estocolm (II)

Aquest post és una continuació de De Copenhaguen…

EL TRAJECTE

Des de Copenhaguen hi ha la possibilitat d’anar a Estocolm en tren; personalment la considero una opció força encertada i còmoda. El trajecte que separa les dues ciutats és de 5 hores. Segons l’horari, el preu varia. Així, si us decidíssiu per un horari matiner, el preu seria més elevat que no pas el del migdia. No obstant això, el preu més car crec recordar que era de cent euros i escaig.

En sortir de la capital danesa es passa pel Øresundsbroen, el Pont d’Oresund, una obra d’enginyeria de formigó armat que connecta directament Copenhaguen i la ciutat sueca de Malmö, mitjançant dues vies de ferrocarril i sis de carretera; és el pont més llarg d’Europa combinant tren i carretera. Cal portar un document d’identitat o passaport, ja que en entrar a Suècia el tren s’atura i hi ha control policial.

El bullici d’Estocolm contrasta amb la calma de Copenhaguen. Les estacions de metro, tren i bus estan plenes a vessar de gent. Un cop a Estocolm, ens decidim a comprar un bitllet de 24 hores per a transport públic. Hi ha la possibilitat d’adquirir-ne de 48 i 72 hores, o de 7 dies, també. Aquest bitllet inclou metro, bus i certs ferris. La manera més fàcil de viatjar per Estocolm és el metro, i tenint en compte que és considerat com una galeria d’art suburbana gràcies a la decoració que diferents artistes han fet de les estacions, val la pena descobrir-ho. La ciutat està dividida en tres zones; els bitllets es poden adquirir als punts SL (Transport Públic d’Estocolm), a les plataformes del metro, als quioscos, o mitjançant SMS o l’app d’SL. No és possible pagar en metàl·lic (a diferència de Copenhaguen, que a més a més t’accepten Euros) directament als autobusos.

Els bitllets es poden adquirir en paper, i surten força més barats que si adquiriu la targeta. Per tant, val la pena trobar on comprar-los. Per exemple, per al bitllet de 24 hores: SEK115 (preu normal); SEK 70 (preu reduït); la targeta val SEK 20 addicionals. 

Cal valorar si surt a compte comprar una targeta turística de les que inclouen trajectes amb transport públic i entrades, d’acord al que es té previst moure’s, ja que alguns dels museus són gratuïts, i podria no sortir a compte. Per a una estada de 48 hores, no crec que faci falta ja que és el temps suficient que dóna per visitar bé el centre de la ciutat; o sigui, que comprar un bitllet de 24 (més algun de senzill) o 48 hores pot sortir més a compte que un bitllet turístic.

L’anada a l’aeroport d’Arlanda la vam fer en bus, des de l’estació central. És un trajecte de 40 minuts que surt millor de preu que en metro (a més a més en metro cal fer trasbordament) i ens permet gaudir una mica més del paisatge de la ciutat i el seu entorn. Para a totes les terminals de l’aeroport, començant per la cinquena. Hi ha un autobús de Flygbussarna cada 10 minuts per SEK 99 (10.67 €).

AL MAL TEMPS, BONS MUSEUS

Si el temps no acompanya, el millor a fer és endinsar-se en la vida dels museus del centre de la ciutat. Dos dies no donen per gaire més, tenint en compte que els horaris manen que a les 18:00 estigui tot tancat.

Des de l’estació de Slussen, es pot agafar un ferry que condueix a l’illa de Skeppsholmen; primer s’atura a Allmänna grand, i fa una petita aturada a Skeppsholmen, per tant, cal esta atent al moment de “desembarcar”. A Skeppsholmen ens dirigirem al ArkDes, el Centre d’Arquitectura i Disseny. L’accés és gratuït. Un passeig per aquest centre (aproximadament 1 hora) ens permet conèixer propostes arquitectòniques, conèixer des de dins els habitatges destinats a crisis humanitàries, visions sobre el disseny d’interiors, hi ha maquetes… Tot està exposat de forma interactiva, molt entenedora i extensa. Ha estat a més a més, una visita força curiosa. Hi destaca l’exposició sobre les crisis de l’habitatge, posant èmfasi en les crisis ocorregudes en els darrers 99 anys, des del 1917.

En el mateix complex d’edificis hi ha el Moderna Museet. Conté una de les col·leccions més exclusives d’art contemporani, que inclou obres de Dalí, Picasso, Braque, Malevich, Mattisse, Miró, Duchamp, Picabia, Balla, Warhol… i evidentment altres artistes suecs. Al costat de la pintura i escultura, hi destaca la col·lecció d’audiovisuals (400 obres) i fotografia (aproximadament 100.000 des dels 1840s a l’actualitat). Pel que fa a fotografia, hi ha exposada A good home for everyone, les obres d’Anna Riwkin (anys 1954-55) i Björn Langhammer (una dècada després) sobre la situació de la població gitana a Suècia, acompanyada de documents, llibres i còmics entorn del tema. L’accés tant al museu com a les exposicions és gratuït. Hi ha wifi, i es pot disposar de guia (en suec i anglès) mitjançant l’aplicació per a mòbil. Cal portar els auriculars. En qualsevol cas, a les diferents sales hi ha textos explicatius, breus i prou entenedors (també en suec i anglès). Vam tenir l’oportunitat de conèixer l’obra de l’artista Moki Cherry en una exposició majoritàriament centrada en l’obra dels 1970s, que inclou música, notes, documentació, i fotografies que ens endinsen un itinerari vital; rebutjava qualsevol distinció entre vida i art; moltes de les seves obres no tenen marc, ni en sentit literal ni en el figurat; hi destaquen les obres tèxtils, fàcils de transportar i penjar. L’artista va refusar qualsevol tipus d’etiqueta: “No crec que el meu art sigui similar o pertanyi a cap cultura particular”.

Fotografiska és un museu en el qual tot gira entorn de l’art de la fotografia. En una superfície de 2.500 m2 en un antic edifici industrial d’estil Art Nouveau del 1906, cada any s’hi mostren unes 4 exposicions principals, de fotògrafs de renom, i entre 15 i 20 exposicions menors. L’horari d’obertura és molt més ampli que la resta (de 9:00 a 23:00 de diumenge a dimecres, i de 9:00 a 1:00 de la nit de dijous a dissabte), i ha esdevingut una de les principals atraccions de la capital sueca. L’accés costa SEK 120 (12.95 €). Actualment hi ha exposada l’obra de Bettina Rheims, I’ll be your mirror, al costat de Ikoner, “una exposició sobre el dret a existir”.

Estocolm va ser fundada sobre Gamla Stan, la ciutat vella, a l’illa Stadsholmen; en total Estocolm consta de 14 illes. Al nord de Gamla Stan hi ha les zones de Norrmalm i Ostermalm; al sud, Södermalm. És un dels centres medievals més ben conservats d’Europa (1252), i una de les principals atraccions per als visitants. Actualment hi ha comerços de souvenirs, artesans, esglésies, la catedral, i el Museu Nobel (entrada gratuïta, els dimarts de 17:00 a 20:00; s’ofereixen visites guiades en anglès cada dia).

Un altre museu gratuït és el Dansmuseet, el Museu de la Dansa, al bell centre comercial d’Estocolm (Drottninggatan, 17). La col·lecció es divideix en tres grans àmbits: La col·lecció europea, que inclou majoritàriament vestuaris de ballets russos i suecs; la col·leccio asiàtica, que inclou màscares, vestuaris, titelles d’ombres i instruments de l’Índia, Indonèsia, el Japó, la Xina, Tailàndia i el Tibet; i finalment, una important col·lecció de màsqueres africanes, la major part de les quals són de Burkina Fasso, Malí, Nigèria i el Congo. A més a més, hi ha una col·lecció pròpia de nines rituals índies (kachina) nord-americanes. El museu té els orígens en els Arxius Internacionals de la Dansa que el suec Rolf de Maré va fundar el 1933 a París.

Una de les joies d’Estocolm és el Vasa Museet. Descobert el 1956, aquest vaixell va enfonsar-se en el seu primer viatge el 1628 al port. Ara, aquest tresor artístic ha esdevingut una de les principals atraccions de la capital sueca, ja que s’ha mantingut pràcticament intacte, amb el 98% de la seva estructura original i escultures tallades. L’horari d’obertura és de 10:00 a 17:00, a excepció dels dimecres, que l’horari de visites s’amplia fins a les 20:00. L’horari d’estiu, els mesos de juny, juliol i agost, l’horari és de 8:30 a 18:00. El preu de l’entrada és de SEK 130 (14 €).

EM MENJO ESTOCOLM

Estocolm és healthy i cool, gastronòmicament parlant. Els locals no et deixen indiferent. N’hi ha per a tots els gustos. Durant el dia, es pot menjar qualsevol cosa ràpida a les cafeteries dels museus (el Cafe Blom a l’ArkDes, el restaurant del Moderna Museet o Vasa Museet…) o bé en qualsevol restaurant del centre de la ciutat, entorn de la zona comercial de Drottninggatan. Al vespre, la zona de Södermalm ofereix un ventall força ampli de possibilitats. Ens van recomanar el Meatballs for the people (Nytorgsgatan 30), un dels restaurants més ben considerats, en què resulta obligatori provar les köttbulle ecològiques (tots els productes són ecològics); També ens van recomanar el Nytorget Urban Deli; En el Bistro Bananas hi ha un ambient trendy, i hi ofereixen des de pizzes a menús vegans; fins i tot és bar de coctkails, i hi ha una terrassa que convida a quedar-s’hi una estona més. En aquesta zona hi ha cafès, cocteleries i restaurants per a tots els gustos, i l’elecció resulta difícil. Ens vam quedar amb ganes de provar el vegà Chutney, ens atreia per la decoració exòtica, però hi vam arribar massa tard (horari suec). En aquesta zona també hi ha el Södra Bar, en el Södra Theatern, des d’on es pot gaudir d’una de les vistes més impressionants de la ciutat, amb una decoració espectacular i original del segle passat. Hi ha música en directe diversos cops a la setmana. Mireu els horaris!

Per esmorzar recomanem provar els menús raw de Matapoteket, concretament el menú de sandwich amb germinats, suc de poma i pastanaga, i cafè, o bé el bol d’açai, un superfood del Brasil. El local és preciós, amb detalls molt ben cuidats i amb una petita àrea de jocs infantil.

Si fa bon temps, ens van recomanar fer una passejada entorn del parc Eriksdalslunden, a Södermalm. També es pot optar pels diferents miradors, com el Södermalmstorg, en el qual a més a més es pot gaudir d’un bon àpat d’especialitats tant sueques com internacionals, mentre es gaudeix d’una de les millors vistes de la ciutat al Restaurant Gondolen.

 ESTOCOLM I ELS NENS

Estocolm bé es mereix una visita amb nens, especialment pel que fa a la visita als museus, preparats amb moltíssimes activitats i espais per als més menuts; quan plou, aquest espais s’omplen de famílies amb els més petits.

DSC_1935 (2)

Espai infantil a l’ArkDes Museet.

Igual que a Copenhaguen, les cafeteries i restaurants disposen d’espais adaptats i amb joguines i contes on distraure’s.

Al centre d’Estocolm, a l’illa de Skansen, hi ha el parc d’atraccions Gröna Lunds Tivoli; és gratuït per als infants de 0 a 6 anys.

DSC_1919

Gröna Lunds Tivoli, des del ferry a Skansen.

Pel que fa a la popular literatura infantil sueca, trobarem un personatge que ens resulta familiar a molts: Pipi Langstrumpf, d’Astrid Lindgren. A la vora d’aquest clàssic hi ha molts altres títols clàssics suecs, però la dificultat rau en trobar-ne una versió en anglès. Els que vaig trobar, vaig considerar-los massa llargs. Fins que, a l’aeroport ja de tornada vaig topar-me amb el conte que més s’escau a les meves necessitats: Findus goes camping, del l’il·lustrador Sven Nordqvist. Es poden trobar edicions en català i castellà (ed. Flamboyant). En Pettson se’n va d’acampada és una història d’aquelles que no deixen indiferent a ningú, una aventura en l’hort de casa que acaba… com no era d’esperar. Segur que us agradarà.

Per a més opcions amb nens, podeu consultar: Stockholm for kids. Hi trobareu un ventall amplíssim d’activitats.

 

De Copenhaguen… a Estocolm (I)

Les capitals europees bé valen una visita quan hi ha un pont a la vista. I si, a més més, en ple mes de maig-cada-dia-un-raig acompanya el bon temps i temperatures superiors als 20º, què més es pot demanar?

 

"CHILL CITY" KOBENHAVN

Copenhaguen (Kobenhavn), amb una població de gairebé 1.2 milions d’habitants, és una ciutat amb un ambient en efervescència. Gent al carrer. Terrasses. Bones vibracions. Tal com ens la van descriure: “just sit around and chill”, per gaudir-ne només cal seure i relaxar-se. I així és que et trobes la gent, en qualsevol lloc, relaxant-se, seient vora el moll, passejant pels seu straede, gade o aturant-se una estona a les pladsen prenent alguna beguda o entrepà, o simplement conversant o bé deixant caure lentament la tarda a Peblinge Sø o Sortedama Sø, els llacs de Copenhaguen. Em va recordar el Berlín de fa uns anys, la considero una ciutat amable, discreta i atenta a les avantguardes, alhora que defuig de la sobrietat (fins i tot fredor) que caracteritza altres ciutats nòrdiques.

DSC_1650 (2)

Capvespre al Peblinge So.

La gent es mostra oberta i atenta a les demandes dels visitants. El centre de la ciutat és força accessible a peu (zona 1), si cal moure’s entre diferents zones, el més aconsellable és el transport públic (bus i metro) o bé el transport per excel·lència a la ciutat: la bicicleta (cykle). Les paraules que més ràpid s’aprenen potser serien: god morgen (bon dia), udgang (sortida), välkommen (benvinguts),  kafe, i morgenmad (esmorzar). No hem d’oblidar Øl, cervesa, d’entre les quals cal probar sense excuses les del país: una de ben coneguda, Carlsberg, i entre moltes altres, l’Albani. Hi ha la possibilitat de visitar l’antiga fàbrica de cervesa Carlsberg.

I cors. S’hi veuen cors dibuixats per tots els racons ❤ ❤ ❤… Parets, pissarres, rajoles. Cors arreu on miris.

Bàsicament ens vam moure amb els busos A5 i A6 (les línies A no s’aturen en tot el dia, i tenen una freqüència de pas més que acceptable). La línia A5 passa pel barri més multicultural de la ciutat ara, Nørrebro, on es pot degustar un dels millors kebabs de la ciutat, i que et convidin a un deliciós Ceylan Tea al Turkish style, a Konak Kebab (Nørrebrogade), deixant-lo infusionar durant dues o tres hores, i després servint-ne només una mica barrejat amb aigua (d’aquí el sabor més potent).

Cal tenir presents els horaris comercials de la ciutat, especialment pel que fa als comerços (generalment, de 10:00 a 18:00, i fins a les 19:00 els divendres i dissabtes); els restaurants, a les 10:00 tenen el menjador tancat. Si ens despistem, cal anar de fast food.

DSC_1729

Canvi de guàrdia a la residència reial d’Amalienborg.

Juntament a la Central Station KB (Bernstorffsgade 16), l’altra estació central més central és Nørreport; des d’allí és fàcil accedir a qualsevol lloc de la ciutat i especialment del centre històric. Sense presses, vam recórrer el centre i vam visitar Amalienborg, residència dels sobirans de Dinamarca des del s. XVIII, és un complex format de quatre palaus idèntics situats en forma octogonal entorn de l’estàtua eqüestre del rei Frederic V; a les 12 del migdia hi té lloc el canvi de guàrdia (Den Kongelige Livgarde).

A part dels llocs més emblemàtics de la ciutat com el Nihavn (l’antic port comercial de la ciutat, establert el 1763, on actualment encara hi ha la casa més antiga, que data del 1681, i a la qual es va traslladar a viure Hans Christian Andersen: Nihavn 9);  i La Sireneta (Den lille Havfrue, al costat de l’emblemàtica fortificació Castellet); curioses de visitar són la Rundetaarn  i el Design Museum Danmark.

La Rundetaarn (torre rodona) és una torre de 34.5 metres que es troba al cente històric de la ciutat, i consta d’una rampa de cargol de 209 metres de llargada i que dóna la volta 7.5 vegades al centre de la torre. Ofereix una vista panoràmica de la ciutat i es pot visitar tot l’any. Originàriament va ser concebuda com a observatori astronòmic, i avui dia encara es pot visualitzar el cosmos a través d’un telescopi del 1929.

  • A mig camí de la rampa hi ha la sala de la Biblioteca; fins el 1861 va ser biblioteca universitària, i avui és centre d’exposicions d’art temporals, de botiga de souvenirs, i d’altres esdeveniments culturals.
  • El Ringerloftet és un espai (àtic) de 900 m2 fet d’impressionants bigues de fusta de pi, va ser reconstruït després d’un gran incendi el 1729. Hi havia les campanes de l’Església de la Trinitat; com que tan espai no era necessari, va tenir diversos usos al llarg dels anys; en un primer període, els danesos van descobrir que seria un lloc ideal on estendre la roba; més tard va servir per emmagatzemar pells adobades, per assecar-hi herbes, escenaris de teatre, i inclús pells per als vestits de l’alta societat. El 1880 un lloctinent (B. Olsen) va llogar l’àtic hi hi va establir un museu de la pagesia,que el 1901 esdevindria un museu a l’aire lliure. Avui s’hi emmagatzemen diversos objectes que parlen de la història i les històries d’aquest espai, i també el gran rellotge datat del 1731.
  • El Planetarium és una maqueta tridimensional del Sistema Solar, on hi ha representat el Sol al centre, orbitat pels sis planetes més pròxims a l’astre; el fons representa el cel estrellat del nord; el que es veu és una reconstrucció del 1928, que va substituir l’original del 1740. El planetari original mostrava tant el sistema de Copèrnic (amb la Terra orbitant al voltant del Sol) com el sistema de Brahe (amb la Terra al centre). La Rundetaarn és l’observatori astronòmic més antic d’Europa en funcionament; va ser utilitzat per la Universitat de Copenhaguen fins el 1861. L’astronomia va esdevenir una ciència molt important al segle XVII; el danès Tycho Brahe va esdevenir un dels astrònoms europeus amb més renom, i possiblement va ser gràcies a ell que es va construir aquest observatori el 1642. Malauradament, va morir el 1601, i va ser el professor d’astronomia Longomontanus el primer director de l’observatori astronòmic. L’observatori té 6.75 metres d’alçada i 6 metres de diàmetre, i conté un telescopi refractor (80-450x augments).
  • Com a curiositat, el cor de la torre és un espai circular buit, al qual es pot pujar sobre una plataforma de vidre des dels 25 metres d’altura. Quan hi accedixes, els teus peus se situen en el punt zero. L’any 1760, l’astrònom Thomas Bugge va rebre l’encàrrec de fer un mapa més acurat del regne; va dividir el territori en una sèrie de triangles,i va determinar-ne les distàncies mitjançant a mesura dels angles i els costats dels triangles; el primer triangle va ser dibuixat entre la Rundetaarn, Brondbyhoj i Tinghoj (a Gladsaxe) on el terren era pla i fàcil de mesurar; això significava que la torre rodona esdevenia el punt zero (0.0 graus de longitud i latitud), el punt a partir del qual va fer tots els càlculs.
  • Al llarg de la rampa hi ha dues letrines, una de les quals (la situada al costat de l’accés a la biblioteca) ha estat restaurada i és accessible al públic; en el seu moment, la devien visitar personatges com Ludvig Holberg, Ole Romer, H.C. Orsted, i Hans Christian Andersen.
El Museu del Disseny, Design Museum Danmark, situat a Bredgade 68, ens ofereix un recull de la influència de l’art i el disseny japonesos en l’art i el disseny danesos. L’edifici va ser originàriament un hospital; avui s’hi pot veure una extensa col·lecció d’objectes decoratius d’Escandinàvia; va ser fundat el 1890 i obert per primera vegada al públic el 1895 tot i que en un altre edifici del centre de la ciutat; l’objectiu del museu ha estat sempre la divulgació del concepte de qualitat en relació amb el disseny; des del 1926 la col·lecció es troba en aquest edifici, que data del segle XVIII; hi ha un pati interior (Grønnegård), seu de diferents esdeveniments, i terrassa cafè.
EM MENJO COPENHAGUEN :P

 

Per tot arreu hi trobarem propostes gastronòmiques amb base de healthy food, orgànic, ecològic i productes de proximitat. L’ingredient estrella és el Rugbrød, el pa negre típic danès. El cafè és car (entorn de les 30DK els expressos i els cortados), però de qualitat.

La zona de moda és Street Food i està situada a Parirøen, l’anomenada “illa de paper”, una proposta genuïna en una zona autèntica. S’hi pot trobar plats de tot el món, que se serveixen en petits remolcs o caravanes. Alguns serveixen aliments orgànics, i es procura que els productes siguin locals. L’experimentarium és també una zona per a la creativitat, on hi tenen cabuda les arts i la música en directe. Quan plou es pot menjar a l’interior; però si fa bon temps, es pot seure a les tumbones cara al moll, amb una de les millors vistes sobre la ciutat.

Tot just aterrar a Copenhaguen, ens vam embotir a dinar (18:00) al Paludan Bog & Café, a l’antic barri jueu, el qual, tal com diuen, not just another coffee place. Les seves parets i prestatgeries estan plenes d’històries. En un ambient acollidor, s’hi pot prendre un cafè, una cervesa, o bé dinar o sopar alhora que es tria un llibre. Està situat en un barri jove i dinàmic, amb ambient estudiantil, a prop de la biblioteca i la catedral. Originàriament, els estudiants hi podien adquirir llibres a preus raonables.

A la Braserie Babette hi trobem Feel-good food, amb una àmplia varietat de menús orgànics i provinents de comerç just. Recomanables són l’amanida de Kale i poma, la Lasagna Bolognese; i acompanyat de Hindbærbrus (aigua gaseosa de gerds), que, segons ens diuen, és bo acompanyant qualsevol plat. De postres, no podem deixar escapar el cruixent de

DSC_1672 (2)

Des de la finestra del Hvitfeldt Kaffe.

poma casolà Mermaid Kiss. Per llepar-se els dits!

Al centre de la ciutat hi ha una zona de restaurants i terrasses (Gråbrødretorv) molt recomanable al vespre, on hi trobem el Cafe G, on vam gaudir d’un “petit” entrepà vegetal i el Café Flottenheimer, on vam prendre un cafè acompanyat de pastís de pastanaga.

No oblidem l’esmorzar! L’Øllebrød ❤️ és un plat típic danès, una mena de farinetes (porridge) que  es feien a la tarda per a la mainada a base de les sobres del pa del matí (Rugbrød, pa negre de cereals típic danès), que s’havia fet dur, barrejat amb cervesa blanca (Hvidtøl), de manera que els nens ho trobaven dolç i els agradava. El vam provar a Hvitfeldt Kaffe. Deliciós.

 

COPENHAGUEN PER ALS MÉS MENUTS

Copenhaguen és a una ciutat apta per viatjar-hi amb nens. Hi ha zones de jocs infantil en moltes cafeteries i restaurants, fins i tot en esglésies, amb joguines i contes; hi ha parcs a tota la ciutat, on els nens poden córrer i jugar. Pel que fa al transports, poden anar en una bicicleta de càrrega (cargo bikes).  A part de l’oferta dels museus i altres dedicada directament a les famílies, es pot passar el dia a Tivoli Gardens, el canvi de guàrdia a Amalienborg, passejos en vaixell o ferry… La veritat és que la ciutat ofereix moltes aventures per als més petits.

Per Internet, els nens poden fer un tastet de Copenhaguen al següent enllaç: Meet the kids. Hi trobareu informació (en diversos idiomes; an, al, es, fr) de les tradicions, hàbits, alimentació i història dels danesos. Divertiu-vos.

Ah! no oblidem que Dinamarca és el bressol del Lego; per això bé val una visita a la Lego Store de Copenhaguen, on hi veureu una reproducció del Nihavn, entre altres, feta d’aquestes peces. Increïble.

He intentat buscar un conte conegut d’algun autor danès, Jakob Martin Strid; el títol del conte original és Lille Frø; en anglès, Little Frog (ed. Alanna Books, ISBN 978-0-9551-998-6-8), i en castellà el podem trobar com a Sapito (Lom Ediciones). Una nit estel·lada cau un meteorit a Cal Granotes, i del seu interior en surt la Granoteta, una criatura tan bufona com entremaliada, que s’escapa perquè creu que sempre serà tremenda i no l’estimarà ningú. El final? Feliç, és clar. Ha esdevingut des del primer moment el conte preferit del meu fill.

QUÈ HA QUEDAT PENDENT?

Per si de cas tinc l’oportunitat de tornar-hi, em queda pendent la visita a una col·lecció que aplega art islàmic, art europeu del s. XVIII, i art modern danès al Davids Samling; amb més temps, i ganes d’art contemporani, no m’agradaria tornar-me a perdre Arken Museum d’art modern i Louisiana Museum (aquest a la localitat de Humlebaek, a uns 30 minuts de Copenhaguen, en tren). Si mai hi torno amb el nen, evidentment em decantaria pels Jardins Tivoli.

La segona part del post continua …a Estocolm.