Estiu artístic a Dinamarca amb nens

[En el mapa hi apareixen punts d’interès que no hem visitat, però creiem interessants i ens els reservem per a una pròxima escapada]

2017-07-17 21.08.50

Consideracions: el transport públic a Dinamarca és gratuït per als menors de 12 anys. Cada adult pot anar acompanyat de fins a dos infants menors de 12 anys, que no paguen i (ah!) també tenen el seien assegurat. Igualet igualet que aquí. A més a més, hi ha parcs i museus on els menors no paguen (depèn quins, però vam arribar a veure inclús menors de 17). Cal mirar-s’ho amb deteniment ;).

Smorrebrød, huset, taxa, gade, politi, friluftsliv… hygge, hygge, hygge!

Dia 1: Barcelona – Copenhaguen. Aquest any ens vam decidir tard, però vam optar per conéixer un destí que ja ens agrada (podeu veure aquest post de Copenhaguen). En aquest post farem cinc cèntims de la ruta que hem fet durant 10 dies per Dinamarca al juliol. Vam aterrar per la tarda a Copenhaguen, vam agafar el bus que ens deixava just davant de l’hotel i ja vam poder gaudir de la ciutat tota la tarda. Les primeres passejades, fins a Nihavn i l’street food a Papirøen. Fins al 31/12 s’hi pot veure el Jardí dels Desitjos de Yoko Ono al Copenhagen Contemporary.

Dia 2: Copenhaguen – Jardins Tivoli. Jo no m’ho creia, però si: val la pena dedicar-hi un dia sencer. Nosaltres vam aprofitar aproximadament de les 12 am fins a les 10 pm. Daten del 1843. Els espais estan molt ben cuidats, les atraccions són aptes per a petits i grans. A més a més, s’hi pot gaudir d’espectacles, jocs, parcs infantils, zona de relax amb tumbones… Vam pujar a The Astronomer, la noria The Ferris Wheel, The Flying Trunk en què hi ha representades 32 escenes de contes de Hans Christian Andersen, The Little Dragon, el Carousel clàssic, o l’Odin Express… Ah! I si teniu sort, per la nit des de la finestra de l’hotel es veuen els focs artificials també. Val a dir que vam agafar una targeta familiar. Els adults paguen entrada, els nens no. I s’adquireixen tiquets o abonaments per pujar a les atraccions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dia 3: Copenhaguen. El tercer dia ens vam dedicar a passejar per la ciutat. Vam començar per la Rundetaarn (al post anterior hi trobeu els detalls, però aquesta vegada vam poder gaudir a més a més de l’exposició GATEWAY TO THE ROUND TOWER – 375 Years of History), després a veure el canvi de guàrdia (a les 12.00) al palau d’Amalienborg. Després d’un passeig per Larsens Pl., i Havnepromenade travessem el Knippelsbro i passem la tarda a Chistianshavn. Passem (obligatòriament) una estona per Christiania i fem cap a Papirøen un altre cop. Temps de fer una cervesa i unes patates (al xiringuito dels brasilers, sempre hi ha cua però val la pena l’espera :P). Evidentment, un must és passar per la Lego Shop a Strøget, la zona peatonal de botigues més gran d’Europa.

Dia 4: Trajecte Copenhaguen-Aarhus. Sincerament, Aarhus és una ciutat que ens ha sorprès gratament. Per començar, vam estar-hi el cap de setmana que hi tenia lloc el Aarhus Jazz Festival i la ciutat estava plena d’escenaris (amb moltes actuacions gratuïtes) i concerts durant tot el dia. Alguns, destinats directament al públic infantil, com per exemple els que es feien a la Biblioteca. Parlant de la biblioteca pública, Dokk1, val a dir que ens hi vam passar tota la tarda de la nostra arribada. Hi ha parcs infantils a fora i a dins tot d’activitats (a més a més de llibres) i espais destinats única i exclusivament per als més petits; també hi ha zones de descans per fer-hi una becaina, butaques, sofàs, book-crossing… un gran descobriment. L’edifici, dissenyat per Schmidt Hammer Lassen Architects, és un exemple d’integració i del canvi del port industrial en l’espai urbà.

Dia 5: Aarhus. Al matí vam anar al museu d’art contemporani Aros Kunstmuseum, on hi vam passar més de 5h ben distrets entre exposicions: Human Nature, les il·lusions òptiques a les teles de la noruega Toril Johannessen, i lexposició Garden-The past. La que més ens va agradar va ser No man is an island – The Satanic Verses, una exposició sobre “Europa en moviment”, on s’hi destaquen els reptes de la societat actual europea, tant individuals com col·lectius, els reptes humanitaris, la fe en el sistema legal, o les llibertats individuals (pròleg del director aquí). També vam aprofitar a fer un taller artístic, en què havíem de construir un jardí. Els tallers són de pagament (25 DKK > 3,36 €) i valen molt la pena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per la tarda, vam aprofitar a visitar els magnífics Jardins Botànics (Botanisk Have) que es troben a 5 minuts de l’Aros Museum, i vam poder gaudir entre papallones de la flora de quatre grans àrees climàtiques de la Terra. L’accés és lliure i gratuït.

Dia 6: Aarhus. Al matí vam agafar el bus al sud de la ciutat fins al bosc de Marselisborg Dyrehave, on vam accedir al Deer Park, on es pot accedir gratuïtament i donar pastanagues als diverses varietats de cèrvids com les daines i els sika. També hi ha senglars, però aquests estan en un tancat a part i no els vam veure. Es triga aproximadament una hora a fer el recorregut. Hi ha taules per a fer picnic, i aparcament. Està molt a prop de la platja. Després de dues voltes al parc vam començar el recorregut d’obres d’art al llarg de tota la platja i dins del bosc fins a la ciutat. Les obres s’emmarquen dins de l’exposició Aros Triennial – End of times, beginning of times, de l’Aros Museum, una part de la qual ja vam veure al museu (The Past), i la resta es troba per la ciutat (The Present), i la tercera  al llarg de la costa (The Future): mapa amb totes les obres i espais. Pel camí vam aprofitar a donar la volta al Pont infinit, obra escultòrica dels arquitectes Gjøde&Povlsgaard (2015), des d’on es poden apreciar diferents perspectives de la badia d’Aarhus.

Dia 7: Trajecte Aarhus – Give. Vam aprofitar el matí a fer un bon esmorzar a Aarhus i vam arribar a Give a primera hora de la tarda. La nostra idea era descansar una mica per encarar la visita a Legoland al dia següent, però ens vam trobar una sorpresa: Give és una ciutat que esta repleta d’escultures. S’hi celebrava el Skulpturby, de manera que ja vam tenir feina a buscar les 71 escultures que hi havia pels carrers. D’entre les que vam veure, les més ens van agradar són: Tænkebænken (de Klaus Englund Pedersen), Fortællesteinen (de Britta Elhøj Greve), Global Opvarmning (d’Ulla Salling-Mortensen), Ipad På Bog På Bænk (de Steen Christensen), el Trio Paradise (d’Erling Tingkær), o Nattergalen (d’Ali Al-Jarbi). Donarem una menció espcial a la Madonna de bronze de Liné Ringtved Thordarson.

Dia 8: Legoland. El moment més esperat! I el resum ha estat: “m’ha agradat més el Tívoli.” Això ho diu tot. Força gent però molt entretingut. Muntanyes russes, atraccions d’aigua, pirates, víkings, cavallers, trens, safaris… A Mininland s’hi poden veure reproduccions d’edificis singulars del món (entrada a part a algunes exposicions), tot un món en miniatura i moviment.

Dia 9: Trajecte Give – Copenhaguen. Arribada a l’allotjament i darreres hores per Copenhaguen.

Dia 10: Copenhaguen – Barcelona. Den Blå Planet. Un caos. No dubto que quan l’afluència de públic és menor la visita a aquest aquari ha de ser espectacular. Però podríem dir que vam perdre un matí sencer. Per començar, adquirint l’entrada el transport és gratuït. I no és d’estranyar, perquè arriba amb mooolt retard (més de 45 minuts). L’únic avantatge que hi té és que és a poca distància de l’aeroport, i pot ser una visita profitosa i d’última hora, que és el que preteníem. Però les cues eren tan llargues (no obstant tenir entrada) i hi  havia tanta gent que era impossible demanar canvi per als lockers, situar-se dins l’edifici o anar als labavos, i el personal no donava a l’abast. Els codis de les entrades que havíem adquirit abans tampoc no funcionaven. La pròxima vegada, en temporada baixa!

ENLLAÇOS D'INTERÈS
Apps imprescindibles per als trajectes si viatgeu en transport públic:
ALLOTJAMENTS
  • Copenhaguen:
    • 3 nits a Cabinn City: cèntric i acollidor. Li donem ****.
    • 1 nit a Copenhagen Downtown Hostel. Li donem ** perquè no és un allotjamet adequat a famílies i infants, i perquè ens van confirmar un lavabo privat quan no en tenen. Però les instal·lacions són correctes, l’acollida i informació força completa… Ambient jove i festiu.
  • Aarhus:
    • 3 nits a City Sleep In. No gens apte per a famílies amb infants. Força sorollós, poc personal i no ajuden gaire. Li donem *.
  • Give: 
    • 2 nits a Diagonalkroen. Molt acollidor, bon restaurant i lloc ideal per descansar. Li donem *****.
Anuncis

Una ruta per l’Alemanya medieval, en cotxe, per repetir

“Ningú no torna d’un viatge tal com ha marxat”

Graham Greene (1904-1991)

Post dedicat al Jesús Pubill amb el desig que el pugui repetir algun dia amb la seva família.

La primera vegada que vaig adonar-me de la paciència que pot requerir la fotografia va ser al costat del Xavier Martínez, especialment quan fotografiava Pfifferlingen (rossinyols) i altres bolets dels mercats alemanys, en un trajecte que ens va fer travessar els estats de Baden-Württemberg, Bayern i Thürigen, des de Hechingen a Weimar. Des d’allí, les nostres rutes es van dividir: el Xavier i el Jesús Pubill van dirigir-se a Berlín, passant per Leipzig, i jo directa a Bremen, bastant més amunt. Ara veig aquelles fotos i penso: “però què dolentes!”. Passa el temps i prenem perspectiva.

Anem a fer un repàs de la ruta des d’un bon principi.

Després de passar uns dies a Hechingen (ciutat situada al sud de Stuttgart, a prop de la ciutat universitària de Tübingen), on és parada obligatòria la visita al Burg Hohenzollern, vam llogar un cotxe i ens vam dirigir a la que seria la nostra primera parada del viatge: Rothenburg ob der Tauber.

ROTHENBURG OB DER TAUBER

Rothenburg ob der Taube és la nostra primera destinació medieval. És una ciutat força pintoresca i qualificada “d’imprescindible”, o de “poble de conte de fades” en algunes guies turístiques. Icona de les rutes romàntiques per Alemanya, Rothemburg ob der Tauber pot presumir de l’estat de conservació del seu centre històric així com d’una relativa absència de turistes que permet tranquiles passejades per la ciutat. Des de l’oficina de turisme han elaborat una guia en castellà amb els principals llocs d’interès. És una ciutat per passejar i deixar-se portar tot passejant per les muralles, els baluards defensius (Spital Bastion), la Marktplatz, el Plönlein, el Rathaus…

NUREMBERG

Nuremberg (Nürnberg) és una ciutat que impressiona i en la qual val la pena aturar-s’hi almenys 3 dies. És més coneguda per la història recent del segle XX relacionada amb el nazisme, i més oblidada pel seu passat medieval. Val la pena visitar-hi el seu Kaiserburg (castell imperial), des d’on es poden apreciar unes vistes espectaculars sobre la ciutat, el Museu nacional germànic, i el Dokumentationszentrum de l’antic terreny de Congressos del Partit Nacionalsocialista.

BAMBERG

Bamberg, com la resta de ciutats de la nostra ruta, és una ciutat molt pintoresca. Hi destaca un centre històric esplèndit que des del 1993 és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, amb arquitectura típica, el curiós Rathaus (ajuntament) sobre el riu Regnitz, o l’antic palau (Alte Hofhaltung). Val la pena la visita a la catedral Romànica, amb un absís a cada extrem. Hi podeu fer un tour virtual molt complet en aquest enllaç. Hi destacaríem el Bamberger reiter (cavaller de Bamberg, símbol local), la porta del Judici dia e les nacions, les criptes, i la tomba imperial.

WARTBURG

De camí a Weimar ens aturem al castell de Wartburg, prop d’Eisenach, conegut per ser on Martí Luther es va tancar durant per traduir la Bíblia a l’alemany, fet que marca la primera unificació de la llengua alemanya escrita. El castell de Wartburg és patrimoni de la humanitat, i símbol nacional ja que ha esdevingut un monument a la història cultural alemanya. La fortalesa se situa sobre un turó de 400 metres enmig del típic paisatge boscós de Thuríngia, i en la seva construcció hi van haver diferents fases, des de la primerenca fortalesa militar medieval, datada en el s. XII, fins a les darreres reconstruccions del s. XIX.

WEIMAR

Weimar és sinònim de jardins, i ens allunya del medievalisme de les anteriors destinacions. Ens allunya del món medieval, i ens posa de ple en el Romanticisme dels poetes Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich von Schiller. És una ciutat que respira molta literatura, art i història. És una ciutat patrimoni de la humanitat (entre altres, hi destaca la Bauaus). Una de les visites gairebé imprescindibles és la de la tomba dels poetes Goethe i Schiller, i descobrir-ne històries macabres sobre exhumacions…

Quan hi vam anar ens vàrem trobar força llocs no oberts al públic i estava força abandonat tot. Però sembla que hi ha hagut una millora considerable en aquest sentit. Es pot visitar el web de turisme de Weimar per a més informació.

Hi haurem de tornar per comprovar-ho.

ON ENS VAM ALLOTJAR?

A Nürnberg: en un Jugendherberge al centre de la ciutat

A Weimar: Jugendherberge Am Poseckschen Garten

A Bremen: Jugendherberge Bremen

Escapada a Monnatura Pirineus (les planes de Son)

En aquest post dediquem 5 estrelles al Mónnatura Pirineus, on hem tingut l’oportunitat de passar quatre dies ben intensos, amb moltes activitats i bona companyia. Molt especialment felicitem els educadors ambientals del centre per la seva tasca.

De pujada parem a fer un mos a l’Escalarre Rock Cafè de Sort. En arribar vam assistir a un taller de pintura al tremp, com la feien en l’època del Romànic. Vam aprendre la diferència entre pintura al fresc i pintura al tremp d’ou, i vam elaborar els nostres quadres. Al vespre vam assistir al Planetari i vam fer observació del cel nocturn de desembre, i vam poder veure de molt a prop els cràters, continents i oceans de la lluna, aixi com la nebulosa d’Orió. Vam escoltar històries de la Grècia antiga, i altres de l’estany Negre i l’estrella Polar.

El divendres al matí vam visitar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i vam aprendre com era la vida a la Casa Gassia antigament. Seguidament vam prendre part d’una gimcana que ens va fer recorrer els carrers d’Esterri buscant picaportes ben curiosos. Per la tarda descansem perquè al vespre ens espera un monjo ben curiós que ens explicarà històries dels minairons. Si en voleu llegir alguna història, les trobareu en aquest enllaç.

L’endemà vam pujar a l’Estany de Ratera, des del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. Hem observat les pedres (granits i roques sedimentàries), zones d’allaus i rastres d’animals (llebres).

També hi hem estat buscant bedolls amb marques rectangulars, l’escorça dels quals s’empra per a fer beçulles, uns utensilis emprats per pastors per a beure aigua de les fonts o rierols, també permetia escalfar-hi líquids, i el més important, permetia que els pastors no necessitessin carregar altres utensilis més pesats i voluminosos.

Per la tarda participem en un taller de rastres de la fauna dels Pirineus. Aprenem a distingir femtes, banyes i cornamentes, i rastres d’aliments a partir d’una clau dicotòmica (esquemes de classificació dels éssers vius). També aprenem a diferenciar les plomes d’un Duc (au nocturna i caçadora; amb plomes “silencioses”) de les d’un trencalòs (au diürna i no caçadora; no inverteix recursos en unes “plomes silencioses” perquè no li fa falta). Per acabar, ens enduem una empremta de cèrvol en fang.

Aquest taller, juntament amb el visionat de la pel·lícula de dibuixos El lince perdido (sobre el perill d’extinció del linx ibèric) de  ens ofereix una introducció a l’activitat del darrer dia: Visita al centre de fauna de Monnatura. Allí hi coneixem els protagonistes: El gat fer, Nicàsia. El teixó: Xato. Una parella de trencalòs: Roc i Àneu. Una fagina: Manolo. Una guineu molt fotogènica: la Tini. Una geneta (gat mesquer), el Milo. Una parella de ducs. Una parella de linx (dels dos només podem veure la femella). Una parella de gall fer. Hem après moltíssim sobre aquests animals, i n’hem conegut les diferències (entre la fagina i la marta; i entre el mascle i la femella de galls fers); hem conegut el concepte de fecundació diferida d’algunes espècies com la marta; hem sabut que en el regne animal, en les espècies monògames les femelles acostumen a ser més grans que els mascles; i sobretot hem après el concepte d’imprinting (impressió en català; impronta en castellà), en referència als “animals que han rebut una impressió de l’espècie humana”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per ampliar en els continguts, us recomanem visitar el bloc de Monnatura Pirineus, i seguir els enllaços proposats. I si us heu quedat amb ganes de saber més, ja sabeu cap on anar.

Us deixem amb la pel·lícula El lince perdido:

Texel

QUÈ HI PODEM FER? 

Texel va ser una de les millors visites que vam fer al llarg de la nostra estada. Va valer la pena fer tot un seguit de combinacions de trens, autobusos i ferris per gaudir dels paisatges naturals que ens ofereix l’illa més gran i occidental de les illes frisones. Dos dies a Texel donen molt de si amb una bona organització. Vam arribar entorn de les 11:00, vam llogar una bicicleta a l’alberg, i vam anar a visitar el centre de recuperació de fauna marina Ecomare. Situat al Parc nacional de les dunes de Texel (per on es poden fer petites rutes a peu adaptades per als més petits), Ecomare és descrit com un museu de la natura, santuari de foques i ocells i aquari marí. Es poden observar foques, lleons marins i marsopes des de molt a prop dins de les seves piscines. També hi ha un espai on es pot apreciar la fauna marina. Hi ha alguns espais de joc i un laboratori on els nens poden utilitzar microscopis per a conèixer els diferents tipus de roques i minerals amb més detall. El centre d’interpretació de la fauna és impressionant i adaptat al públic familiar i infantil. S’hi poden veure esquelets de balena, conèixer les mides dels taurons, i prendre consciència dels perills que amenacen els ecosistemes marins. Una visita a Ecomare pot durar tranquil·lament 4 hores, us ho podeu prendre amb calma. A dos minuts en bicicleta hi ha una llarga platja on es pot acabar de passar el dia abans de tornar a l’alberg (den Burg).

El segon dia ens haríem pogut decidir per un passeig en barca que ens hauria apropat a veure les foques en el seu entorn natural (la informació la donen a l’alberg). Però semblava que no faria gaire bon temps, per la qual cosa ens vam decidir per demanar un taxi/bus que ens portés al far de Vuurtoren, a la part nord de l’illa. Es pot accedir fàcilment al far i pujar les seves 153 escales que et situen a 47 metres d’altura, i des d’on en els dies clars es poden apreciar les altres illes frisones. Vam passar el matí a la zona passejant i jugant per la platja. L’entorn mereix la pena el viatge.

ON ENS ALLOTGEM?
  • A l’alberg Stay okay. És una cadena d’albergs arrey d’Holanda, si s’està al cas es poden agafar ofertes al vol.

Haarlem i el seu entorn

HAARLEM I VOLTANTS AMB NENS
  1. 16/07/2016. El primer dia anem al centre a conèixer la ciutat de Haarlem, on ens allotjarem tot l’estiu. La veritat és que resulta una visita força recomanable per passar-hi el dia. Ens dirigim al De Aadrian, un dels molins més grans d’Holanda i hi fem una visita guiada. És un molí de farina. A Holanda hi ha diferents tipus de molins: de gra, per serrar fusta i per drenar les aigües… Ens comenten que molts dels invents holandesos sobre els molins, de fet, no són holandesos; alguns, fins i tot eren dels Romans, i els holandesos van “aplicar” aquests invents a les seves necessitats, i molt especialment als molins (tot i que els agradi dir que ho van inventar ells). Fem la visita en anglès amb un grup d’americans. El nen serà el responsable d’accionar les maquetes que hi tenen a dins i d’ajudar al moliner; la visita és força ràpida, gens pesada de dades i gens forçada. El millor moment és quan pugem a la terraça del molí i podem veure la grandiositat de les aspes: 12 metres! Des de baix, resulta pràcticament impossible adonar-se que l’alçada de la base (aquest molí està construït sobre el que abans era un torreó de les muralles antigues de la ciutat) és igual que la llargada de les aspes. Des de dalt ho podem apreciar millor. Per la tarda, podrem veure com aturen el molí i un grup de turistes munta les teles de les aspes.
  2. 17/07/2016. El segon dia ens calcem la bicicleta i fem ruta cap Santpoort Zuid, a visitar l’antic castell Brederode (s. XIII) hi hi passem dues hores ben bones. L’entrada d’adult val 3 €, el nen no paga (tot i que al web hi diu que l’entrada infantil és 1€). És un lloc agradable per prendre-hi un cafè o fer un pic-nic, els nens juguen i es poden disfressar de cavallers i princeses (ah! enmig de les disfresses de princesa, s’hi ha colat un vestit de sevillana, també!). En sortir, agafem el camí cap a Santpoort Nord i,  just davant de l’estació de tren, hi trobem el parc infantil Speeltuin Santpoort, on dinem i hi passem el que queda de dia. L’entrada a aquest parc val 0.70 € per persona, és un recinte tancat, amb multitud d’estructures de joc, tirolines, castells, cavalls, cotxes, sorrals, circuits, i tobogans. Hi ha servei de bar i és un lloc ideal per passar les tardes (13:30-17:30).
  3. 18/07/2016. Avui ens dirigim al parc natural Spaarnwoude, on s’hi pot realitzar tot un seguit d’activitats en la natura a l’aire lliure. D’entrada, hi ha parcs infantils (gratuïts) i una zona de joc on els més petits poden aprendre tot allò relacionat amb el món de la granja a través de jocs interactius, puzzles, maquetes, i reconstruccions. Hi destaquen els espais dedicats a les abelles i les vaques. Després de la visita, comencem una ruta de 7,5 km pels boscos de Spaarnwoude, i en acabar anem a banyar-nos a Westerbroekplas, una petita platja urbana on s’ofereixen diverses activitats aquàtiques (barca, surf…).
  4. 20/07/2016. Dia llarg d’excursió en bicicleta al parc nacional de Zuid-Kennemerland. Comencem la ruta al centre de visitants, i tot seguit ens dirigim a un dels llacs on està permès banyar-s’hi: Het Wed; més tard anirem a l’altre llac, Oosterplas, on també està permès. Hi ha moltes famílies i nens que estan de colònies o fan activitats. Hi ha unes rutes específiques per anar-hi en bicicleta (la ruta que l’encercla és de 28 km, i es pot ampliar 20 km al nord i 15 al sud), alguns dels quals menen a les platges; la resta de camins són per seguir a peu. Des del centre de visitants hi ha una ruta que condueix al punt d’observació de l’àrea protegida Het Kraansvlak, on es poden observar (amb sort) com pasturen els bisonts europeus; , un projecte de protecció dels bisonts endegat el 2007 ha permès que els bisonts hi visquin en condicions naturals sense alimentació suplementària. El projecte es pot consultar al web Wisenten.nl i es pot veure en tot moment on es troben els bisonts gràcies a un sistema GPS. Al vespre, encara ens queden forces per anar al centre de Haarlem a menjar unes patat amb ketchup. 
  5. 23/07/2016. Haarlemse Hofje. Hi ha una ruta pel centre que segueix patis ajardinats de Haarlem. És una bona opció si es fa un passeig pel centre de la ciutat i si es té la sort que estiguin oberts. No estan senyalitzats, és aconsellable portar
  6. 29/07/2016. Avui plou. El pla és passar el dia a cobert i ens dirigim a Ijmuiden.Passem el dia a Zwembad de Heerenduinen, un petit parc aquàtic amb piscines i jocs d’aigua per als més petits. Hi ha piscina olímpica (25m) amb trampolins, piscines per a bebès, fonts sortidors, porteries per a jugar a waterpolo, un tobogan, i zones de spa. Hi ha servei de cafeteria a la zona de piscines, i bar-restaurant. També hi ha una zona de piscines a l’exterior. Però preferim no arriscar-nos a agafar un refredat.

 

EM MENJO HAARLEM!
  • Meneer Paprika. El nostre favorit: Cafè, joguines i un fotimer de jocs per passar-hi el dia. Un dels llocs més adequats per prendre entrepans (Tosti’s per als petits i Brodjes per als més grans), sopes, amanides o un cafè (Koffie) amb una deliciosa Taart d’ametlles. Va esdevenir el nostre refugi les estones de pluja i els dies que ens quedàvem a descanasar al centre de Haarlem. L’únic inconvenient: la cafeteria i zona de jocs tanca a les 17:00; la botiga de joguines a les 18:00; l’adaptació als horaris comercials ha estat un xic difícil.
  • Les millors hamburgueses ecològiques les vam trobar a Jetties. Evidentment ens vam decantar per la seva “Jetties’ Burger”i una “Mini-burger met frietjes”. Vam repetir.
  • Tante Sientje. Les darreres setmanes vam descobrir aquest local tan acollidor. I si l’haguéssim descobert abans, probablement hi hauríem anat més dies a dinar. Ens van encantar les seves amanides i les Kindertosti’s.
  • Al Grote Markt hi trobem tot de parades de mercat amb flors, formatges, roba, peix… Les parades de flors estan plenes de gent que en compra. Dinem a l’hamburgueseria Thrill Grill, amb un menú per a nens força variat, terrassa, i preus entorn dels 10 € per menú.
  • Paperines de patates fregides en qualsevol dels friethuis de la ciutat, entorn del Grote Markt: Friethuis de Vlamink. Les millors de Haarlem les vam trobar ben a prop de casa: Snackbar Jansen Hendrik.
  • Pippa’s és un espai similar a Meneer Paprika, acollidor i amb zona de jocs per als menuts. Situat just davant de l’estació central, i amb uns horaris més amplis que l’anterior. El local és força més gran, per tant, no el vam trobar tan acollidor i potser les joguines eren més adaptades per a infants més menuts.

Àmsterdam child-friendly

LES NOSTRES ESCAPADES A ÀMSTERDAM

Una gran capital com Àmsterdam dóna molt de si, i amb nens, el mer fet d’haver de canviar diverses vegades de vehicle (tren, bus, tramvia, ferri…), ja és tota una aventura. Intentarem anar almenys una vegada a la setmana a Àmsterdam (en tren, a 15 minuts del centre de Haarlem). El primer dia vaig adquirir al I Amsterdam Visitors Centre (just davant de l’estació central, amb un personal molt atent i gezellig) una guia d’Àmsterdam amb nens: Kids’ Compass Amsterdam, i realment valen la pena els consells que hi donen; per molta informació que busquem a internet, aquesta està concretament encarada a moure’s per la ciutat amb canalla, fet pel qual facilita els desplaçaments i planificació.

kids-compass-amsterdam

  1. 19/07/2016. El primer dia que anem a Àmsterdam no ens moven del NEMO Science Museum, un museu dels i per als nens (i no tant nens). L’edifici és obra de Renzo Piano. En les seves 4 plantes, no deixen d’impresionar-nos els models i ginys de tota mena per explicar els fenómens de les ciències de la vida, la tecnologia, els elements del cosmos, o l’energia. Hi ha diverses activitats preparades per als més menuts, com una gran reacció en cadena (espectacle teatralitzat), o un espai familiar on es pot construir cotxes, brúixoles o circuits elèctrics, sempre acompanyats del personal del museu. Hi vam estar 7 hores. També vam gaudir d’una bona estona de relax a la terrassa, des d’on es tenen unes grans vistes sobre la ciutat d’Àmsterdam. A la terrassa hi ha unes fonts on els menuts es poden banyar (els adults tampoc se n’estan de posar els peus a l’aigua), i també es pot posar a prova els elements en l’exposició Energetica.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  2. 22/07/2016. Avui és un dia llarg. Ens dirigim a Zaanse Schans, poble al marge del riu Zaan; els  primers molins daten de principis del segle XVII, gràcies a la riquesa que generaven el comerç i la pesca; avui, només en resten 13. La millor combinació és des de l’estació central d’Àmsterdam, agafar el bus 391 (hi ha altres busos, com el 891 i trens que van a Zaanse, però aquest us deixa directament a l’Openluchtmuseum de Zaanse Schans, la resta us deixa més lluny; utilizem l’aplicació 9292, però val la pena preguntar). És un poblet amb molt encant i plagat de turistes asiàtics. Podeu passar el matí pujant als molins, entrant a les botigues dels artesans (que estan més que res orientades al gran turisme de masses), es poden fer rutes a peu, en bici, en barca i fins i tot us hi podeu allotjar. No fa falta adquirir la Zaanse Schans Card que ofereixen (15€ adults i 10€ nens) si només teniu intenció d’entrar a un molí o dos, ja que per exemple es pot accedir a altres cases dels artesans (esclops i formatge). Visitem el Vermolen De Kat, actualment l’únic del món dedicat als pigments, i és d’agrair que ens ofereixin un fulletó amb la informació en català. Aquest molí elaborava els pigments de color; a partir del segle XVII es necessiten tintures tropicals per tenyr els teixits, i a partir del XVIII per preparar colors per als pintors, que aconseguien la pintura tot barrejant els pigmens amb oli de lli. Des de fa uns 10 anys s’ha recuperat i s’hi tornen a produir i vendre pigments. Dinem i tornem a Àmsterdam per visitar el Van Gogh Museum. Després de la cua per adquirir les entrades (uns 30 minuts; val la pena dir que els divendres està obert fins a les 10 pm, i ens van aconsellar que era un bon dia per visitar-lo per la tarda, encara que vam haver d’esperar una bona estona. Al museu hi fem una activitat per als més menuts, consistent a una cacera dels tresor, en la qual cal que vagin buscant cal  un cop completat els regalen un detall. La cacera consisteix a cercar obres de l’artista i seguir unes pistes, completar les respostes i fer el recorregut proposat. Després, tenim l’oportunitat de visitat l’exposició On the Verge of Insanity, sobre els 18 darrers mesos de la vida de Van Gogh. En sortir, ens quedem al Museumplein i descansem (no gaire) una estona. Tornem a Haarlem ben cansats.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  3. Àmsterdam Nord.

 

Holanda child-friendly i low-cost

15/07/2016 – 23/08/2016 

Formatges, flors, parcs, llacs, bicicletes, molins, ponts llevadissos, ferris, cases flotants… Una setmanetaja ens permet fer una aproximació a aquella Holanda dels tòpics, ens permeten situar-nos i la ciutat, i començar a visitar alguns llocs que teníem programats.

Abans del viatge, hem fet una mínima programació (amb preus de transport i d’entrades a museus, esdeveniments, etc.) que ens ajudarà a situar-nos i què fer en cada moment i saber quins són els dies de visites. Tenim una previsió de 2-3 sortides cada setmana, una de les quals serà Àmsterdam. La resta dels dies, farem una estada slow.

Arribem el divendres 15/07 i ens dirigim al pis. Ens acullen amb els braços oberts i totes les facilitats a la nostra disposició. Primer de tot, fotografia a les parades de bus per recordar-ne els noms. El sol surt molt aviat en aquest país (entorn les 5:30 am), i només hi ha cortines, no hi ha persianes, per tant és un dels aspectes al qual més ens costarà d’habituar-nos. El segon aspecte al qual resulta difícil d’acostumar-se és als frens de vareta de les bicicletes tipus Roadster. El sistema de rutes dels autobusos també pot resultar dificultós, però per ara no ens hem trobat cap dificultat.

2016-07-17 16.30.25-1

Per moure’ns utilitzarem la bicicleta, la Space Scooter del Jan, i el transport públic. Una OV-CHIPKAART per 7.50 €, i hi hem posat una recàrrega de 20 € per començar. Pel que fa als nens, tenen una targeta a 1 € que serveix per a tot el dia a la regió de Haarlem. Per viatjar tot el país, el preu és de 2.50 € i també serveix per a tot el dia. Assegureu-vos bé el que necessiteu i pregunteu, perquè el servei d’informació de transports (especialment del ferrocarril) no són gaire gezellig que diguem, ni a Haarlem ni Àmsterdam.

Just davant de casa hi tenim un supermercat, diversos comerços, restaurants i take-away. Intentarem menjar tant com puguem a casa o ens l’endurem preparat (fruita, galetes, aigua, entrepans). Per ara no hem adquirit cap targeta de mòbil per accedir a internet. Es pot accedir gratuïtament al bus i la majoria dels llocs que hem anat.

Aquí teniu els enllaços a nostre dia a dia, classificat per zones i ciutats:

HAARLEM I EL SEU ENTORN
ESCAPADES A ÀMSTERDAM
LEIDEN
TEXEL

 

 

 

El Delta en família

El Delta de l’Ebre és un dels destins que ens agradaria repetir de tant en tant. La nostra estada va ser de 5 dies a Poblenou del Delta, i ens vam allotjar a Cal Gassó, una casa típica del Delta, amb pati interior, molt acollidora i que presta a desconnectar. Tal com la presenten, un destí de benestar al Delta. Molt recomanable. Hi vaig anar sense càmera de fotos. Només en vaig fer unes quantes amb el mòbil. De dia, ens endueiem els entrepans fets de casa i aigua, i menjàvem alguna tapa o gelat als txiringuitos. Al vespre, anàvem a sopar a algun restaurant. La nostra proposta és la següent:

  • DIA 1. Arribada a migdia i dinar. Tarda a la platja del Trabucador.
  • DIA 2. Lloguem una bicicleta i visitem Monnatura Delta; ens acompanya i guia el Ramón; ens ensenya les salines, a observar ocells, i al final de la visita ens ensenya a “perxar”. Tota una aventura per grans i petits. En sortir, anem a la platja i dinem a l’Eucaliptus. En acabar, tornem cap a la Llacuna de la Tancada i, enmig dels arrossars, anem seguint la ruta fins a la Caseta de Fusta, i al restaurant l’Estany ens hi aturem a prendre un gelat i descansar una estona. Després, tornem a Poblenou del Delta. Pel camí, ens hem anat aturant als miradors per observar la fauna i el paisatge del Delta.

    2015-08-22 20.30.14

    Mirador de La Tancada.

  • DIA 3. Al matí ens vam dirigir a la Reserva del Riet Vell,i vam aprendre com s’elaborava l’arròs artesanalment. També vam poder observar les aus i els flamencs de més a prop que des d’altres parts del Delta. Gairebé a tocar. Vam dinar també a l’Eucaliptus, i per la tarda vam fer una altra passejada llarga. Vam decidir anar a la Punta de la Banya, fins al mirador, xino xano caminant per la platja. S’hi veuen les salines i la reserva natural de la Banya, on crien els flamencs.

 

  • DIA 4. Ens vam dirigir al Parc Natural del Delta, a la part de la Gola de Migjorn. Vam pujar al mirador, el més alt del Delta, i vam dinar al txiringuito. A la tarda vam optar per anar a Sant Carles de la Ràpita i seguir tot el passeig marítim, des de l’oficina de turisme que es troba a l’estació nàutica, fins al far, i tornar. Vam aprofitar a sopar i tornar cap a Cal Gassó a fer les maletes i aprofitar tot l’endemà.
2015-08-23 20.31.28

Sant Carles de la Ràpita.

  • DIA 5. Esmorzar i retirada; abans, però, aprofitarem el dia i no marxarem sense provar una bona paella! Al matí hem fet una caminada fins al Garxal i el Far Vell, o Far de Buda. Deixem el cotxe al càmping l’Aube, i anem caminant fins al mirador (zigurat) de la desembocadura de l’Ebre. Val la pena arribar-s’hi per les vistes. Dinem en un restaurant de l’urbanització Riumar; com que anem en horari infantil, no tenim problemes per trobar taula. Després de la migdiada, intentem enfilar cap al far de la Punta del Fangar. El vam tenir a tocar però el cansament ens va poder. El deixem per a la pròxima vegada que vinguem.
QUÈ ENS HA QUEDAT PENDENT?

Per descomptat, arribar al far de la Punta del Fangar. La pròxima vegada no fallarem!

 

ALTRES ENLLAÇOS ÚTILS SOBRE EL DELTA:

 

Regirant pels London markets

De la infinitat de propostes que ens ofereix Londres, en aquesta ocasió em vaig centrar a fer els mercats. Alguns, com Camden, ja els coneixia. La resta em quedaven pendents. Londres va ser la primera escapada que vaig fer sola quan el Jan tenia tot just dos anys. I ja se sap… per a una mare soltera, aquestes separacions només se superen a base de shopping

Un pont de maig dóna marge per endinsar-se en el bullici dels mercats més coneguts, i visitar-los a fons i sense presses, tot combinant amb la visita a l’extraordinària Tate Gallery (on vaig poder gaudir de l’extraordinària obra de Roy Lichtenstein, a part de les exposicions permanents), i el deixar-se perdre per algun parc urbà, dóna un còctail del més satisfactori. En aquest post em limitaré als markets de la city:

  • PORTOBELLO ROAD MARKET. El més clàssic. El Portobello Road Market s’hi poden trobar les més insospitades rareses i antiguitats.Els més de 1000 comerciants Portobello Market ofereixen des de les més estranyes i remotes antiguitats, fins a fruites i verdures, roba, llibres, mobles, decoració… tot el que us pugueu maginar.Per esmorzar, si us agrada el dolç, podeu provar les especialitats de The Hummingbird Bakery, o bé decantar-vos per un brunch a Lowry & Baker. Ah! I per als amants del cinema, hi trobareu la llibreria de la pel·lícula Notting Hill. Portobello és sinònim de deixar-se portar.
  • SPITALFIELDS. El més eclèctic. El mercat Spitalfields , “where fashion meets food”, està situat en l’antic hospital de santa Maria (1197), al bell centre de East End. El primer mercat hi data del segle XIII. Tradicionalment ha estat una zona on han conviscut diferents cultures: irlandesos, jueus… i en les darreres dècades s’hi ha establert una comunitat de Bangladesh. La diversitat també es pot apreciar en els edificis: s’hi pot trobar des d’una església dels hugonots, una capella metodista, una sinagoga jueva, o una mesquita musulmana, que es barregen entre els comerços i restaurants més moderns. El mercat es va haver de situar en un nou espai, l’actual, i des del 2005 hi ha un ampli i curat programa artístic que inclou activitats de ball, concerts, i festivals per a tots els públcis.
  • CAMDEN MARKET. L’etern alternatiu. “Nobody stands in between me and my Camden” és un dels lemes de la malauradament desapareguda Amy Winehouse. Aquesta cita la vaig trobar en una food caravan a Camden Town, i ha esdevingut una de les poques decoracions de les parets de casa. Anar a Londres i no passejar-s’hi una estona i aturar-se a menjar un bon plat de fish and chips al Hook Restaurant no té perdó. T’hi pots passar el dia emprovant-te roba i descobrint els mil-i-un models de sabates que s’hi exposen. Una cucada. Crec que és el mercat més vibrant de tots.

london 013

  • BRICK LANE. El més retro. Brick Lane em va sorprendre gratament. El millor dia per passar per Brick Lane és el diumenge, de 8:00 a 15:00. Té dues vides: la diürna i la nocturna; Shoderick no descansa, però el matí es desperta sense presses, a un pas relaxat; a poc a poc van sorgint moviments, s’obren les cafeteries i botigues, i els street artists comencen a decorar les parets. A les seves parets hi ha obres d’artistes tan coneguts com Bansky, D*Face i Ben Eine. És un escenari artístic viu, canviant, en constant transformació. Abans, aquesta zona s’associava als slums, els suburbis més pobres i marginals de la ciutat; ara,ha esdevingut popular gràcies a la nova escena artística que s’hi cou, les seves galeries, restaurants, mercats i festivals que tenen lloc al llarg de l’any. L’antiga cerveseria Old Truman  Brewery (91 Brick Lane) alberga un mercat on joves disenyadors de roba, joies i bosses hi fan parada els diumenges.  Les botigues són plenes a vessar de peces vintage i segona mà (fins i tot m’atreviria a dir que de tercera i quarta…). No hi ha cabuda als espais buits, la decoració esdevé tan rococó que es fa difícil recordar què estaves buscant fa just uns segons, ja que l’atenció se’t desvia constantment a noves peces i objectes que semblen perduts, buscant nou amo que els tregui d’allí dins. Brick Lane també és una zona coneguda per la gran varietat de graffittis que decoren els carrers. Si la vostra opció és la visita matinal, podeu passar per Nude Espresso Café (26 Hanbury Street). Recordar aquesta torrefactora, em fa palès que a Londres també se serveixen molt bons cafès. Hi ha una guia anual, la London Coffee Guide, molt recomanable i que mostra la coffee revolution que ha ha viscut Londres en els darrers anys. Així que (segons la guia del 2013) ja no se senten més turistes dient que és impossible trobar un cafè decent a Londres. Cada any, a l’abril, té lloc el London Coffee Festival, un esdeveniment que aplega els professionals del sector, tallers i demostracions de baristes, tasts, música en directe, DJs, moda…

 

  • BOROUGH MARKET. El més saludable. Fàcilment accessible al cor de Londres, ben a prop del London Tower Bridge, hi ha un dels mercats que més em va sorprendre: el Borough Market. A l’àrea de Three Crown Square s’hi troben productes agrícoles, carn, peix, licors i formatges, mentre que a l’exterior hi trobareu una àmplia varietat de menjar d’arreu del món que podreu menjar al peu de la Southwark Cathedral. El  Borough Market té una història de 1000 anys; va esdevenir un gran centre comercial durant l’Edat Mitjana, i no obstant les dificultats que es va trobar a partir del segle XVIII (“el mercat obstrueix el comerç”, deien les autoritats locals), i davant de la prohibició d’utilitzar-hi els estands per exposar i vendre mercaderies, diverses veus demanant un nou espai fins que es va adequar l’àrea The Triangle i es va gestar el mercat tal com es coneix avui dia. Per anar obrint boca podeu consultar l’extens recull de receptes al web, així com tots els locals que hi podeu trobar.

Una selecció més complerta de mercats la trobeu en aquest mapa. Enjoy!

De Copenhaguen… a Estocolm (II)

Aquest post és una continuació de De Copenhaguen…

EL TRAJECTE

Des de Copenhaguen hi ha la possibilitat d’anar a Estocolm en tren; personalment la considero una opció força encertada i còmoda. El trajecte que separa les dues ciutats és de 5 hores. Segons l’horari, el preu varia. Així, si us decidíssiu per un horari matiner, el preu seria més elevat que no pas el del migdia. No obstant això, el preu més car crec recordar que era de cent euros i escaig.

En sortir de la capital danesa es passa pel Øresundsbroen, el Pont d’Oresund, una obra d’enginyeria de formigó armat que connecta directament Copenhaguen i la ciutat sueca de Malmö, mitjançant dues vies de ferrocarril i sis de carretera; és el pont més llarg d’Europa combinant tren i carretera. Cal portar un document d’identitat o passaport, ja que en entrar a Suècia el tren s’atura i hi ha control policial.

El bullici d’Estocolm contrasta amb la calma de Copenhaguen. Les estacions de metro, tren i bus estan plenes a vessar de gent. Un cop a Estocolm, ens decidim a comprar un bitllet de 24 hores per a transport públic. Hi ha la possibilitat d’adquirir-ne de 48 i 72 hores, o de 7 dies, també. Aquest bitllet inclou metro, bus i certs ferris. La manera més fàcil de viatjar per Estocolm és el metro, i tenint en compte que és considerat com una galeria d’art suburbana gràcies a la decoració que diferents artistes han fet de les estacions, val la pena descobrir-ho. La ciutat està dividida en tres zones; els bitllets es poden adquirir als punts SL (Transport Públic d’Estocolm), a les plataformes del metro, als quioscos, o mitjançant SMS o l’app d’SL. No és possible pagar en metàl·lic (a diferència de Copenhaguen, que a més a més t’accepten Euros) directament als autobusos.

Els bitllets es poden adquirir en paper, i surten força més barats que si adquiriu la targeta. Per tant, val la pena trobar on comprar-los. Per exemple, per al bitllet de 24 hores: SEK115 (preu normal); SEK 70 (preu reduït); la targeta val SEK 20 addicionals. 

Cal valorar si surt a compte comprar una targeta turística de les que inclouen trajectes amb transport públic i entrades, d’acord al que es té previst moure’s, ja que alguns dels museus són gratuïts, i podria no sortir a compte. Per a una estada de 48 hores, no crec que faci falta ja que és el temps suficient que dóna per visitar bé el centre de la ciutat; o sigui, que comprar un bitllet de 24 (més algun de senzill) o 48 hores pot sortir més a compte que un bitllet turístic.

L’anada a l’aeroport d’Arlanda la vam fer en bus, des de l’estació central. És un trajecte de 40 minuts que surt millor de preu que en metro (a més a més en metro cal fer trasbordament) i ens permet gaudir una mica més del paisatge de la ciutat i el seu entorn. Para a totes les terminals de l’aeroport, començant per la cinquena. Hi ha un autobús de Flygbussarna cada 10 minuts per SEK 99 (10.67 €).

AL MAL TEMPS, BONS MUSEUS

Si el temps no acompanya, el millor a fer és endinsar-se en la vida dels museus del centre de la ciutat. Dos dies no donen per gaire més, tenint en compte que els horaris manen que a les 18:00 estigui tot tancat.

Des de l’estació de Slussen, es pot agafar un ferry que condueix a l’illa de Skeppsholmen; primer s’atura a Allmänna grand, i fa una petita aturada a Skeppsholmen, per tant, cal esta atent al moment de “desembarcar”. A Skeppsholmen ens dirigirem al ArkDes, el Centre d’Arquitectura i Disseny. L’accés és gratuït. Un passeig per aquest centre (aproximadament 1 hora) ens permet conèixer propostes arquitectòniques, conèixer des de dins els habitatges destinats a crisis humanitàries, visions sobre el disseny d’interiors, hi ha maquetes… Tot està exposat de forma interactiva, molt entenedora i extensa. Ha estat a més a més, una visita força curiosa. Hi destaca l’exposició sobre les crisis de l’habitatge, posant èmfasi en les crisis ocorregudes en els darrers 99 anys, des del 1917.

En el mateix complex d’edificis hi ha el Moderna Museet. Conté una de les col·leccions més exclusives d’art contemporani, que inclou obres de Dalí, Picasso, Braque, Malevich, Mattisse, Miró, Duchamp, Picabia, Balla, Warhol… i evidentment altres artistes suecs. Al costat de la pintura i escultura, hi destaca la col·lecció d’audiovisuals (400 obres) i fotografia (aproximadament 100.000 des dels 1840s a l’actualitat). Pel que fa a fotografia, hi ha exposada A good home for everyone, les obres d’Anna Riwkin (anys 1954-55) i Björn Langhammer (una dècada després) sobre la situació de la població gitana a Suècia, acompanyada de documents, llibres i còmics entorn del tema. L’accés tant al museu com a les exposicions és gratuït. Hi ha wifi, i es pot disposar de guia (en suec i anglès) mitjançant l’aplicació per a mòbil. Cal portar els auriculars. En qualsevol cas, a les diferents sales hi ha textos explicatius, breus i prou entenedors (també en suec i anglès). Vam tenir l’oportunitat de conèixer l’obra de l’artista Moki Cherry en una exposició majoritàriament centrada en l’obra dels 1970s, que inclou música, notes, documentació, i fotografies que ens endinsen un itinerari vital; rebutjava qualsevol distinció entre vida i art; moltes de les seves obres no tenen marc, ni en sentit literal ni en el figurat; hi destaquen les obres tèxtils, fàcils de transportar i penjar. L’artista va refusar qualsevol tipus d’etiqueta: “No crec que el meu art sigui similar o pertanyi a cap cultura particular”.

Fotografiska és un museu en el qual tot gira entorn de l’art de la fotografia. En una superfície de 2.500 m2 en un antic edifici industrial d’estil Art Nouveau del 1906, cada any s’hi mostren unes 4 exposicions principals, de fotògrafs de renom, i entre 15 i 20 exposicions menors. L’horari d’obertura és molt més ampli que la resta (de 9:00 a 23:00 de diumenge a dimecres, i de 9:00 a 1:00 de la nit de dijous a dissabte), i ha esdevingut una de les principals atraccions de la capital sueca. L’accés costa SEK 120 (12.95 €). Actualment hi ha exposada l’obra de Bettina Rheims, I’ll be your mirror, al costat de Ikoner, “una exposició sobre el dret a existir”.

Estocolm va ser fundada sobre Gamla Stan, la ciutat vella, a l’illa Stadsholmen; en total Estocolm consta de 14 illes. Al nord de Gamla Stan hi ha les zones de Norrmalm i Ostermalm; al sud, Södermalm. És un dels centres medievals més ben conservats d’Europa (1252), i una de les principals atraccions per als visitants. Actualment hi ha comerços de souvenirs, artesans, esglésies, la catedral, i el Museu Nobel (entrada gratuïta, els dimarts de 17:00 a 20:00; s’ofereixen visites guiades en anglès cada dia).

Un altre museu gratuït és el Dansmuseet, el Museu de la Dansa, al bell centre comercial d’Estocolm (Drottninggatan, 17). La col·lecció es divideix en tres grans àmbits: La col·lecció europea, que inclou majoritàriament vestuaris de ballets russos i suecs; la col·leccio asiàtica, que inclou màscares, vestuaris, titelles d’ombres i instruments de l’Índia, Indonèsia, el Japó, la Xina, Tailàndia i el Tibet; i finalment, una important col·lecció de màsqueres africanes, la major part de les quals són de Burkina Fasso, Malí, Nigèria i el Congo. A més a més, hi ha una col·lecció pròpia de nines rituals índies (kachina) nord-americanes. El museu té els orígens en els Arxius Internacionals de la Dansa que el suec Rolf de Maré va fundar el 1933 a París.

Una de les joies d’Estocolm és el Vasa Museet. Descobert el 1956, aquest vaixell va enfonsar-se en el seu primer viatge el 1628 al port. Ara, aquest tresor artístic ha esdevingut una de les principals atraccions de la capital sueca, ja que s’ha mantingut pràcticament intacte, amb el 98% de la seva estructura original i escultures tallades. L’horari d’obertura és de 10:00 a 17:00, a excepció dels dimecres, que l’horari de visites s’amplia fins a les 20:00. L’horari d’estiu, els mesos de juny, juliol i agost, l’horari és de 8:30 a 18:00. El preu de l’entrada és de SEK 130 (14 €).

EM MENJO ESTOCOLM

Estocolm és healthy i cool, gastronòmicament parlant. Els locals no et deixen indiferent. N’hi ha per a tots els gustos. Durant el dia, es pot menjar qualsevol cosa ràpida a les cafeteries dels museus (el Cafe Blom a l’ArkDes, el restaurant del Moderna Museet o Vasa Museet…) o bé en qualsevol restaurant del centre de la ciutat, entorn de la zona comercial de Drottninggatan. Al vespre, la zona de Södermalm ofereix un ventall força ampli de possibilitats. Ens van recomanar el Meatballs for the people (Nytorgsgatan 30), un dels restaurants més ben considerats, en què resulta obligatori provar les köttbulle ecològiques (tots els productes són ecològics); També ens van recomanar el Nytorget Urban Deli; En el Bistro Bananas hi ha un ambient trendy, i hi ofereixen des de pizzes a menús vegans; fins i tot és bar de coctkails, i hi ha una terrassa que convida a quedar-s’hi una estona més. En aquesta zona hi ha cafès, cocteleries i restaurants per a tots els gustos, i l’elecció resulta difícil. Ens vam quedar amb ganes de provar el vegà Chutney, ens atreia per la decoració exòtica, però hi vam arribar massa tard (horari suec). En aquesta zona també hi ha el Södra Bar, en el Södra Theatern, des d’on es pot gaudir d’una de les vistes més impressionants de la ciutat, amb una decoració espectacular i original del segle passat. Hi ha música en directe diversos cops a la setmana. Mireu els horaris!

Per esmorzar recomanem provar els menús raw de Matapoteket, concretament el menú de sandwich amb germinats, suc de poma i pastanaga, i cafè, o bé el bol d’açai, un superfood del Brasil. El local és preciós, amb detalls molt ben cuidats i amb una petita àrea de jocs infantil.

Si fa bon temps, ens van recomanar fer una passejada entorn del parc Eriksdalslunden, a Södermalm. També es pot optar pels diferents miradors, com el Södermalmstorg, en el qual a més a més es pot gaudir d’un bon àpat d’especialitats tant sueques com internacionals, mentre es gaudeix d’una de les millors vistes de la ciutat al Restaurant Gondolen.

 ESTOCOLM I ELS NENS

Estocolm bé es mereix una visita amb nens, especialment pel que fa a la visita als museus, preparats amb moltíssimes activitats i espais per als més menuts; quan plou, aquest espais s’omplen de famílies amb els més petits.

DSC_1935 (2)

Espai infantil a l’ArkDes Museet.

Igual que a Copenhaguen, les cafeteries i restaurants disposen d’espais adaptats i amb joguines i contes on distraure’s.

Al centre d’Estocolm, a l’illa de Skansen, hi ha el parc d’atraccions Gröna Lunds Tivoli; és gratuït per als infants de 0 a 6 anys.

DSC_1919

Gröna Lunds Tivoli, des del ferry a Skansen.

Pel que fa a la popular literatura infantil sueca, trobarem un personatge que ens resulta familiar a molts: Pipi Langstrumpf, d’Astrid Lindgren. A la vora d’aquest clàssic hi ha molts altres títols clàssics suecs, però la dificultat rau en trobar-ne una versió en anglès. Els que vaig trobar, vaig considerar-los massa llargs. Fins que, a l’aeroport ja de tornada vaig topar-me amb el conte que més s’escau a les meves necessitats: Findus goes camping, del l’il·lustrador Sven Nordqvist. Es poden trobar edicions en català i castellà (ed. Flamboyant). En Pettson se’n va d’acampada és una història d’aquelles que no deixen indiferent a ningú, una aventura en l’hort de casa que acaba… com no era d’esperar. Segur que us agradarà.

Per a més opcions amb nens, podeu consultar: Stockholm for kids. Hi trobareu un ventall amplíssim d’activitats.